{"id":8804,"date":"2012-03-24T14:21:46","date_gmt":"2012-03-24T12:21:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=8804"},"modified":"2012-03-24T14:21:46","modified_gmt":"2012-03-24T12:21:46","slug":"viles-i-gents-joan-miro-l%c2%b4escala-de-l%c2%b4evasio-february-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=8804","title":{"rendered":"Viles i Gents :: Joan Mir\u00f3. L\u00b4escala de l\u00b4evasi\u00f3 :: February :: 2012"},"content":{"rendered":"<div class=\"storycontent\">\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/vilesigents.blogsome.com\/images\/Joan_Mir._Lescala_de_levasi_cartell_entrada.jpg\" alt=\"\" \/><br \/>\n<strong>(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 11 de febrer del 2002)<\/strong><\/p>\n<p>L\u00b4any 1976 vaig visitar la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 per primera vegada, a l\u2019any de la seva inauguraci\u00f3. Els visitants \u00e9rem, com es diu, tres i el de la guitarra. Ni tan sols hi havia cafeteria.<br \/>\nJoan Mir\u00f3 era en aquella \u00e8poca un nou nat. Ens hav\u00edem enterat que era molt prestigi\u00f3s arreu del m\u00f3n i que havia viscut un exili interior al seu propi pa\u00eds durant tota la dictadura; per\u00f2 el coneix\u00edem com un ag\u00fcelet infantilo\u00efde que feia ninots de filferro, borrons, taques i espantalls i, de vegades, emprava colors cridaners que resultaven decoratius. Per suposat, en aquella \u00e8poca que no ten\u00edem clar ni la democr\u00e0cia, gaireb\u00e9 tothom afirmava que aquell \u201cart\u201d tamb\u00e9 el sabien fer els eixerits xiquets de la gent normal.<br \/>\nAvui Mir\u00f3 \u00e9s un cl\u00e0ssic reconegut a tot el m\u00f3n i la exposici\u00f3 que hi ha ara a Barcelona \u00e9s visitada per milers de ciutadans que omplen l\u2019edifici de gom a gom, buscant el que diu el t\u00edtol: l\u2019Escala de l\u2019Evasi\u00f3.<br \/>\nDoncs s\u00ed, una molt bona manera d\u2019evadir-se de la realitat quotidiana, \u00e9s visitar aquesta extraordin\u00e0ria exposici\u00f3 que ens apropa una mica m\u00e9s aquest artista que tantes vegades ha travessat els l\u00edmits de la rutina, obrint portes i finestres a la fantasia i al sentiment. Tena\u00e7 i honrat com pocs, Mir\u00f3 ens mostra una escala fortament arrelada a la realitat de la seva \u00e8poca, per\u00f2 que ens transporta cap a m\u00f3ns d\u2019una creativitat que ens far\u00e0 tindre el cervell ben actiu i despert. Tot al contrari d\u2019altres artistes que amb una aparen\u00e7a de realisme formal, ens presenten una realitat mistificada molt allunyada de la aut\u00e8ntica i que nom\u00e9s mira al passat.<br \/>\nL\u2019Escala de l\u2019Evasi\u00f3 ens proposa el Mir\u00f3 m\u00e9s comprom\u00e8s amb el seu entorn i que va des de la reivindicaci\u00f3 del m\u00f3n camperol, al surrealisme cr\u00edtic dels anys vint, les pintures salvatges dels 30 (una visi\u00f3 dels totalitarismes europeus i premonici\u00f3 de les guerres), o la postguerra espanyola de la s\u00e8rie Barcelona, sense oblidar les musicals i po\u00e8tiques Constel\u2022lacions, les pintures pobres, el m\u00f3n c\u00f2smic dels anys 60 o la reflexi\u00f3 sobre els esdeveniments del final del franquisme.<br \/>\nMir\u00f3: irrepetible e imprescindible.<\/p>\n<p><strong>Antoni Bengochea<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/vilesigents.blogsome.com\/2012\/02\/13\/p734\/\">Viles i Gents :: Joan Mir\u00f3. L\u00b4escala de l\u00b4evasi\u00f3 :: February :: 2012<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 11 de febrer del 2002) L\u00b4any 1976 vaig visitar la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 per primera vegada, a l\u2019any de la seva inauguraci\u00f3. Els visitants \u00e9rem, com es diu, tres i el de la guitarra. Ni tan sols hi havia cafeteria. Joan Mir\u00f3 era en aquella \u00e8poca un nou nat. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-8804","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lo-cresol"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8804","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8804"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8804\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8805,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8804\/revisions\/8805"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8804"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8804"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}