Un dia d\u2019estiu del 1802 n\u2019Uriaga, un jove tasmani\u00e0 de la costa sud-est, va veure una nau que passava prop. En desembarcaren una dotzena de persones. N\u2019Uriaga havia sentit parlar d\u2019aquella gent de pell rosada, que tenia una llan\u00e7a de foc extremadament perillosa amb qu\u00e8 havien mort alguns del seu clan i n\u2019havien robat les dones. Tamb\u00e9 deien que no tots eren tan perillosos i que s\u2019hi podia tenir tracte i intercanviar productes. N\u2019Uriaga dubtava, per\u00f2 finalment va decidir, amb dos companys, a acostar-se als forasters. Quan foren a una dist\u00e0ncia prudencial van deixar a terra les llances, i els altres van fer el mateix amb les llances de foc. Aleshores es van barrejar entre ells i van baratar productes, entenent-se majorit\u00e0riament per gests, perqu\u00e8 la llengua dels forasters era inintel\u2022ligible i sabien poqu\u00edssimes paraules de tasmani\u00e0. Un d\u2019ells sobre una pell molt fina va fer unes marques que li va mostrar i que n\u2019Uriaga no va acabar d\u2018entendre. Al cap d\u2019una estona una mica llarga Uriaga i els seus companys se\u2019n van anar, i aquella gent va tornar a la nau. Era una nau francesa que havia arribat a Tasm\u00e0nia per a estudiar-hi la flora i fauna, dre\u00e7ar-ne mapes i descriure\u2019n la cultura dels habitants. El retrat que un dibuixant franc\u00e8s va fer de n\u2019Uriaga sortosament s\u2019ha conservat. Aquesta trobada va ser la darrera de les poques pac\u00edfiques entre tasmanians i europeus. Un any m\u00e9s tard els brit\u00e0nics ocuparen l\u2019illa i hi van portar soldats i colons, que durant trenta anys es van dedicar a assassinar els cinc mil tasmanians amb la brutalitat m\u00e9s espantosa. Passats aquests trenta anys solament quedaven vius 250 tasmanians, que foren internats en camps de concentraci\u00f3 on va anar morint. Alguns mestissos, descendents de tasmanianes i de ca\u00e7adors anglesos de foques, s\u00f3n els \u00fanics que han sobreviscut. De la llengua i cultura tasmaniana se\u2019n sap ben poca cosa. El genocidi dels tasmanians ha estat segurament els m\u00e9s complert en la hist\u00f2ria de la humanitat. Val la pena recordar que d\u2019aquest genocidi, i d\u2019altres de semblant, se\u2019n diu oficialment descubrimiento i encuentro de culturas.![\"\"](\"http:\/\/vilesigents.blogsome.com\/images\/Tasmania_02.jpg\")
\n(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 10 de mar\u00e7 del 2012)<\/strong><\/p>\n
\nArtur Quintana<\/strong><\/p>\n<\/div>\n