{"id":8820,"date":"2012-03-24T14:28:01","date_gmt":"2012-03-24T12:28:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=8820"},"modified":"2012-03-24T14:28:01","modified_gmt":"2012-03-24T12:28:01","slug":"viles-i-gents-teatre-liric-march-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=8820","title":{"rendered":"Viles i Gents :: Teatre l\u00edric :: March :: 2012"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"storycontent\">\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/vilesigents.blogsome.com\/images\/TeatroColon_02.jpg\" alt=\"\" \/><br \/>\n<strong>(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de mar\u00e7 del 2012)<\/strong><\/p>\n<p>Em resulta impertinent la seguretat en que molts sabuts afirmen que les \u00f2peres tenen poc inter\u00e8s teatral. Voldria aprofitar per donar una mica d\u2019informaci\u00f3 del fons teatral de moltes \u00f2peres.<br \/>\nDel contingut teatral de l\u2019\u00f2pera cal destacar dos aspectes: la qualitat del llibret i la qualitat de la font liter\u00e0ria en que es basa (si el llibret no \u00e9s original).<br \/>\nEls bons llibretistes han de tindre sentit dram\u00e0tic i qualitat po\u00e8tica, aix\u00ed com una efic\u00e0cia basada en la s\u00edntesi i en l\u2019economia de mitjans. Exemples els trobem en Francesco Busenello, autor de la gran (i teatral) Coronaci\u00f3 de Poppea de Monteverdi , Lorenzo da Ponte amb Cos\u00ed fan Tutte d\u00b4en Mozart (sorprenent i molt actual com\u00e8dia), el duet Hal\u00e9vy-Meilhac (Carmen de Bizet) o Hugo Von Hofmansthal, llibretista habitual de Richard Strauss (El Cavaller de la Rosa o Ariadna en Naxos).<br \/>\nPel que fa a les fonts liter\u00e0ries la llista seria inacabable: Eur\u00edpides (Les Ifig\u00e8nies de Gluck o la Medea de Cherubini), Virgili (Els Troians de Berlioz), Beaumarchais (El Barber de Sevilla) V\u00edctor Hugo (Ernani o Rigoletto de Verdi), Goethe (Faust de Gounod o Werther de Massenet), Schiller (sobre tot d\u2019extraordin\u00e0ria Don Carlo de Verdi), Walter Scott (Lucia de Lamermoor) o m\u00e9s contemporanis com Wilde (Salom\u00e9), Apollinaire, Cocteau, Ostrowsky (Katia Kabanova de J\u00e0nacek), Puixkin (Tchaikowsky-Mussorgsky), Maeterlink (P\u00e9ll\u00e9as et M\u00e9lisande de Debussy), Melville (Billy Budd de Britten), Brecht, T.Mann (La Mort a Ven\u00e8cia de Britten), Ghelderode (Le Grand Macabre de Ligeti) o Tolsoi (Guerra i Pau de Prokofiev). Sobre tot Shakespeare, que alguna cosa sabria de teatre: Macbeth de Verdi, Romeo i Julieta de Gounod, El Somni d\u2019una nit d\u2019estiu de Britten o la magn\u00edfica Lear d\u2019Aribert Reimann.<br \/>\nQuan els dos aspectes (gran llibretista i gran escriptor) s\u2019ajunten, el nivell assolit \u00e9s excels: Da Ponte-Beaumarchais a Les Noces de Figaro; Da Ponte-Moli\u00e8re a Don Giovanni; A.Berg-B\u00fcchner o Wedekind (Wozzeck i Lul\u00fa respectivament), Hofmansthal-S\u00f3focles (Electra de Strauss) o les dos joies d\u00b4en Verdi: Otello i Falstaff, de d\u2019infal\u2022lible t\u00e0ndem teatral Arrigo Boito-Shakespeare.<br \/>\nI finalment Wagner, potser no un escriptor genial, per\u00f2 els llibrets dels seus drames s\u00f3n perfectes per la seva m\u00fasica.<br \/>\nCom veieu hi ha per a triar.<\/p>\n<p><strong>Antonio Bengochea<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/vilesigents.blogsome.com\/2012\/03\/23\/teatre-liric\/\">Viles i Gents :: Teatre l\u00edric :: March :: 2012<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; (Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de mar\u00e7 del 2012) Em resulta impertinent la seguretat en que molts sabuts afirmen que les \u00f2peres tenen poc inter\u00e8s teatral. Voldria aprofitar per donar una mica d\u2019informaci\u00f3 del fons teatral de moltes \u00f2peres. Del contingut teatral de l\u2019\u00f2pera cal destacar dos aspectes: la qualitat del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-8820","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lo-cresol"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8820","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8820"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8820\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8821,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8820\/revisions\/8821"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8820"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8820"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8820"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}