{"id":8886,"date":"2012-04-04T20:55:35","date_gmt":"2012-04-04T18:55:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=8886"},"modified":"2012-04-04T20:55:35","modified_gmt":"2012-04-04T18:55:35","slug":"la-televisio-darago-fa-befa-del-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=8886","title":{"rendered":"La televisi\u00f3 d’Arag\u00f3 fa befa del catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

La televisi\u00f3 d’Arag\u00f3 fa befa del catal\u00e0<\/h2>\n

La televisi\u00f3 p\u00fablica aragonesa analitza el parlar d’un municipi de la Franja de Ponent, assegurant que t\u00e9 similituds amb l’itali\u00e0, l’alemany i el rus, i negant que sigui catal\u00e0<\/h3>\n
\"\"<\/a> El programa d’Arag\u00f3n TV sost\u00e9 que el \u00abchapurreau\u00bb no t\u00e9 res a veure amb el catal\u00e0 i, de fet, no en respecta la grafia normativa.<\/em> <\/span><\/p>\n

“Any 2012 despr\u00e9s de Crist. La gent parla castell\u00e0. Tota? No! Una localitat poblada per irreductibles aguavivans resisteix encara i sempre a l’invasor. La parla d’aquesta localitat de 700 habitants \u00e9s una de les m\u00e9s originals de tota la comunitat. Els ling\u00fcistes s’hi refereixen com a “el parlar d’Aiguaiva”, encara que popularment \u00e9s coneguda com a chapurriau<\/em>.” Aix\u00ed comen\u00e7a el reportatge especial<\/a> que la televisi\u00f3 p\u00fablica de l’Arag\u00f3, Arag\u00f3n TV, va dedicar la setmana passada a la localitat franjolina d’Aiguaviva de Bergantes<\/a> (el Matarranya) i, m\u00e9s concretament, a la seva parla, que en cap moment es reconeix com a catal\u00e0.<\/p>\n

El programa, \u00a1Bien dicho!<\/em><\/a>, assegura que “el conegut com a chapurreau<\/em> o Parlar de Aiguaviva<\/em> ha estat estudiat per nombrosos ling\u00fcistes d’arreu del m\u00f3n, sorpresos per la seva perviv\u00e8ncia i peculiaritats. \u00a1Bien dicho!<\/em> el practica amb els aiguavivans per apropar-lo de manera divertida als aragonesos”.<\/p>\n

La presentadora va preguntant als habitants del municipi com \u00e9s diu, en chapurreau<\/em>, tal o qual objecte, ressaltant-ne el sentiment de llengua minoritzada que persisteix entre la poblaci\u00f3. Quan arriba al mercat, i s’hi troba carxofes, exclama: “Carxofes? Eso parece alem\u00e1n, \u00a1o ruso!<\/em>“. En un altre fragment, troba m\u00e9s similituds entre el chapurreau<\/em> i l’itali\u00e0 que no pas amb cap altra llengua.<\/p>\n

Durant el programa, en qu\u00e8 s’insisteix en el car\u00e0cter singular, familiar i completament testimonial de l’idioma chapurreau<\/em>, un dels entrevistats tamb\u00e9 afirma: “Aqu\u00ed ni es parla catal\u00e0, ni valenci\u00e0, sin\u00f3 chapurriau<\/em>. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s’entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d’altres, d’altres.”<\/p>\n

“Pot ser que l’origen d’aquesta particular forma de parlar sigui la ubicaci\u00f3 del poble, fronterer de dues comunitats amb les seves respectives lleng\u00fces, o pot ser que, com als c\u00f2mics d’Ast\u00e8rix, tinguin el secret d’una poci\u00f3 m\u00e0gica per convertir la seva parla en irreductible. La repartiran a l’escola?”, s’acaba preguntant el programa.<\/p>\n

El chapurreau<\/em> <\/strong><\/p>\n

Ja a la Declaraci\u00f3 de Mequinensa<\/a>, signada el 1984 pels alcaldes de 17 municipis de la Franja, es negava qualsevol legitimitat a la denominaci\u00f3 de chapurreau<\/em>, equiparable al tracte pejoratiu que t\u00e9 el mot patois<\/em> envers el catal\u00e0 a la Catalunya Nord: “Rebutgem les denominacions despectives de chapurreau<\/em> i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna”.<\/p>\n

Amb aquesta denominaci\u00f3, de fet, \u00e9s com anomenen el catal\u00e0 de la Franja els grupuscles aragonesos contraris a la unitat de la llengua.<\/p>\n

Malgrat tot, la Franja \u00e9s el territori dels Pa\u00efsos Catalans on el coneixement oral del catal\u00e0 \u00e9s el m\u00e9s universalitzat: el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la poblaci\u00f3 adulta. El 2009 es va aprovar la llei de lleng\u00fces d’Arag\u00f3, que el nou govern del PP ja ha dit que tombar\u00e0.<\/p>\n

Un cas gens a\u00efllat<\/strong><\/p>\n

El programa en q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, no \u00e9s l’\u00fanic que Arag\u00f3n TV ha em\u00e8s en contra del catal\u00e0. El Pol\u00f2nia<\/em> particular de la cadena, Oreg\u00f3n Televisi\u00f3n, ja va abonar al t\u00f2pic contra la llengua l’any 2010, assegurant: “Ense\u00f1aremos catal\u00e1n, es decir, chantajear al gobierno y poner la ele gorda<\/em>.<\/a>”<\/p>\n

\"\" El programa sost\u00e9 que els aiguavivans tenen una poci\u00f3 m\u00e0gica que els permet mantenir viva la “llengua pr\u00f2pia”.<\/em><\/span><\/div>\n

Naci\u00f3 Digital: La televisi\u00f3 d’Arag\u00f3 fa befa del catal\u00e0<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La televisi\u00f3 d’Arag\u00f3 fa befa del catal\u00e0 La televisi\u00f3 p\u00fablica aragonesa analitza el parlar d’un municipi de la Franja de Ponent, assegurant que t\u00e9 similituds amb l’itali\u00e0, l’alemany i el rus, i negant que sigui catal\u00e0 El programa d’Arag\u00f3n TV sost\u00e9 que el \u00abchapurreau\u00bb no t\u00e9 res a veure amb el catal\u00e0 i, de fet, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[12,22,11,4,10,25,5,159],"tags":[],"class_list":["post-8886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aragones","category-facao","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-matarranya","category-mesqui","category-normalitzacio-del-catala","category-vadillo"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8886"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8886\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8887,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8886\/revisions\/8887"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}