{"id":8895,"date":"2012-04-11T11:31:25","date_gmt":"2012-04-11T09:31:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=8895"},"modified":"2012-04-11T11:31:25","modified_gmt":"2012-04-11T09:31:25","slug":"c-teres-entrevista-a-temps-de-franja-113-lesmolet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=8895","title":{"rendered":"C. Ter\u00e8s: Entrevista a Temps de Franja 113 \u00ab L’esmolet"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Temps de Franja 113 \u00ab L’esmolet<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista a Temps de Franja 113<\/a><\/p>\n

CARLES TER\u00c8S, PREMI GUILLEM NICOLAU 2011 DEL GOVERN D\u2019ARAG\u00d3
\n\u00abPer a escriure no n\u2019hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un m\u00f3n del no-res\u00bb<\/strong>
\n\/\/ Ramon Mur<\/p>\n

Presentaci\u00f3:<\/p>\n

Carles Ter\u00e8s Bell\u00e8s \u00e9s una d\u2019aquelles persones creatives per naturalesa. Un mestre baix aragon\u00e8s, d\u2019Alcorisa \u2014quina casualitat\u2014, va ser qui en la seua Catalunya natal va fomentar-hi l\u2019h\u00e0bit de llegir i escriure. Des de llavors, Ter\u00e8s no ha deixat de llegir constantment, que \u00e9s la millor manera d\u2019esdevenir l\u2019escriptor que tamb\u00e9 \u00e9s des de la seva infantesa i que l\u2019ha portat a conquerir el Premi Guillem Nicolau 2011 del Govern d\u2019Arag\u00f3 per a escriptors aragonesos en catal\u00e0. Sense abandonar mai la lectura i l\u2019escriptura, Ter\u00e8s va orientar la seva vocaci\u00f3 creativa cap al dibuix des del qual va saltar al disseny gr\u00e0fic del que \u00e9s un brillant professional a Alcany\u00eds i comarca des de 1993. Parlar amb Carles Ter\u00e8s \u00e9s un plaer pel seu ric catal\u00e0, pel seu inter\u00e8s per descobrir nous camins en tots els ordres de la vida i, sobretot, perqu\u00e8 s\u2019ha convertit en un excel\u00b7lent ambaixador del Baix Arag\u00f3 que parla catal\u00e0 all\u00e0 on vagi.<\/p>\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n

Entrevista:<\/p>\n

Pregunta.<\/strong> \u00c9s vost\u00e8 un escriptor de vocaci\u00f3 tardana?<\/strong>
\nResposta.<\/strong> De fet va ser la meua primera vocaci\u00f3. Vaig tenir com a professor a l\u2019EGB a Miguel Omedas, alcoris\u00e0, un magn\u00edfic pedagog. Ell em va fomentar l\u2019h\u00e0bit de l\u2019escriptura. Mai no he deixat d\u2019escriure, per\u00f2 la vida em va dur per camins que em van allunyar de la possibilitat de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria seriosa.
\nP. Van ser el col\u00b7lectiu \u2018Viles i gents\u2019 o les seves col\u00b7laboracions a Temps de Franja les seves plataformes de llan\u00e7ament?<\/strong>
\nR.<\/strong> En certa manera s\u00ed. L\u2019escriure una columna amb una extensi\u00f3 acotada, va fer que hagu\u00e9s d\u2019\u00abesmolar\u00bb el qu\u00e8 volia explicar i m\u2019ha ensenyat a ser m\u00e9s prec\u00eds en el llenguatge.
\nP. Prefereix la narrativa de ficci\u00f3 a l\u2019assaig o \u00e9s a l\u2019inrev\u00e9s?<\/strong>
\nR.<\/strong> Com a lector, indubtablement la narrativa. A l\u2019hora d\u2019escriure tamb\u00e9 prefereixo la ficci\u00f3. Per escriure\u2019n no n\u2019hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un m\u00f3n del no-res. Millor dit, cal recrear un m\u00f3n a partir de les experi\u00e8ncies pr\u00f2pies i les que imaginem.
\nP. Qu\u00e8 \u00e9s la licantropia?<\/strong>
\nR.<\/strong> Els instints ancestrals que mantenim, m\u00e9s o menys apaivagats, sota la racionalitat que ens governa.
\nP. I creu que es donen casos de licantropia als boscos i muntanyes del Baix Arag\u00f3?<\/strong>
\nR.<\/strong> Sempre he estat un enamorat del bosc i els espais despoblats, especialment dels del meu pa\u00eds, que \u00e9s on sento el batec d\u2019alguna cosa molt profunda. Potser \u00e9s pel fet d\u2019haver-me criat a Catalunya: all\u00e0 l\u2019excursionisme era una religi\u00f3. Els licantrops m\u2019observen, emparats per la vegetaci\u00f3 que s\u2019apodera dels bancals abandonats per l\u2019home. A voltes la seua pres\u00e8ncia em produeix basarda, per\u00f2 vull creure no em volen cap mal; nom\u00e9s estimular-me la imaginaci\u00f3.
\nP. Corren bons temps per a la literatura?<\/strong>
\nR.<\/strong> Jo crec que s\u00ed. Vivim uns temps excepcionals: tenim tots els cl\u00e0ssics i els contemporanis que s\u2019hi van afegint.
\nP. Qu\u00e8 aporta el dissenyador gr\u00e0fic que sempre ha estat vost\u00e8 a l\u2019escriptor que ara \u00e9s tamb\u00e9?<\/strong>
\nR.<\/strong> Potser la concisi\u00f3, la jerarquitzaci\u00f3. Hi ha una part de creaci\u00f3, \u00e9s clar, per\u00f2 sempre cal supeditar-la a l\u2019objectiu, a l\u2019enc\u00e0rrec. Saber quina \u00e9s la funci\u00f3 de cada element, prescindir d\u2019all\u00f2 sobrer\u2026 el mateix que en la literatura.
\nP. El Baix Arag\u00f3 ha estat comarca inspiradora de variada literatura. Quin nou tema li agradaria a vost\u00e8 desenvolupar en el futur?<\/strong>
\nR.<\/strong> Em sedueixen les vides anodines que amaguen secrets insospitats. La barreja de les coses que ens passen a tots (sentiments, relacions, desitjos\u2026) amb la zona obscura i misteriosa.
\nP. Vost\u00e8 ha col\u00b7laborat amb diversos mitjans informatius. Com veu avui el panorama informatiu al Baix Arag\u00f3?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0A nivell comarcal hi ha un sol grup de comunicaci\u00f3 (aix\u00f2 s\u00ed, ben potent) i poca cosa m\u00e9s. Dels mitjans aragonesos em dol l\u2019anticatalanisme que indefectiblement apareix en not\u00edcies i articles. I a nivell estatal\u2026 hi ha un monocultiu asfixiant de mitjans de dreta.
\nP. La crisi econ\u00f2mica ha aturat un desenvolupament esperan\u00e7ador de les ag\u00e8ncies de publicitat i de disseny gr\u00e0fic en el Baix Arag\u00f3 o mai l\u2019horitz\u00f3 va ser massa clar?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0Els anys 93 a 96, van ser durs perqu\u00e8 la gent no acabava d\u2019entendre qu\u00e8 era aix\u00f2 del disseny gr\u00e0fic. Tot i aix\u00ed vam aconseguir una bona quantitat de clients que han anat augmentant a base de feina i comprom\u00eds. Ara la cosa est\u00e0 molt malament per a tots els sectors, i en el disseny gr\u00e0fic ho notem for\u00e7a.
\nP. Al marge de totes les dificultats tan ben conegudes per tots, la situaci\u00f3, en general, del catal\u00e0 ha millorat o empitjorat en els pobles biling\u00fces del Baix Arag\u00f3 des que vost\u00e8 es va establir a la comarca?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0El que s\u2019ha avan\u00e7at ha estat a costa de l\u2019esfor\u00e7 tit\u00e0nic d\u2019uns pocs conscienciats que estimen la seua terra. La majoria d\u2019escriptors franjencs usen el catal\u00e0 tot i no haver-lo apr\u00e8s en condicions; la creaci\u00f3 cultural est\u00e0 millor que mai, per\u00f2 la poblaci\u00f3 continua manipulada per les elits de sempre, pels mitjans de comunicaci\u00f3 conservadors, per la tele-escombraria\u2026 L\u2019idioma s\u2019est\u00e0 desfent sota la mirada complaguda d\u2019alguns professors que no assumeixen que la nostra llengua \u00e9s m\u00e9s important per a nosaltres que els retaules g\u00f2tics, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019her\u00e8ncia viva de la gent del territori.
\nP. Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia m\u00e9s notable, la que m\u00e9s l\u2019ha sorpr\u00e8s, entre el catal\u00e0 del Matarranya i el del Mesqu\u00ed-Bergantes?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0Sentir parlar als parents d\u2019Aiguaviva o als amics codonyerans \u00e9s un plaer que m\u2019ha fet estimar encara m\u00e9s el nostre idioma, en descobrir-lo tan ric i variat en una porci\u00f3 tan petita de terra.
\nP. La natura d\u2019aquesta terra aporta algun altre senyal d\u2019identificaci\u00f3?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0Hi ha certes plantes, animals, motius arquitect\u00f2nics\u2026 \u00c9s un element m\u00e9s a tenir en compte a l\u2019hora de fer imatges corporatives.
\nP. La comarca del Baix Arag\u00f3 ha millorat, empitjorat o est\u00e0 estancada respecte a quan vost\u00e8 va arribar?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0Del 93 en\u00e7\u00e0 ha fet un canvi espectacular, com a molts altres llocs d\u2019Arag\u00f3. La bonan\u00e7a econ\u00f2mica i, sobretot, els ajuts que arribaven d\u2019Espanya i Europa hi ha contribu\u00eft. Espero que les empreses i associacions aguantin aquesta travessa del desert, perqu\u00e8 si no la zona podria tornar a caure en la letargia.
\nP. Vost\u00e8 va ser regidor de Torredarques. Una experi\u00e8ncia per mai m\u00e9s repetir?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0En el moment de plegar, s\u00ed que vaig dir \u00abmai m\u00e9s\u00bb. \u00c9s una feina molt \u00e0rdua que no t\u00e9 la m\u00e9s m\u00ednima retribuci\u00f3, si m\u00e9s no en aquella \u00e8poca de la Mancomunitat del Matarranya. El pitjor de tot \u00e9s que sempre hi havia alg\u00fa que se sentia perjudicat pels acords municipals. Per\u00f2 un o altre ho ha de fer, si no la cosa no funcionaria. De moment, ja tinc prou feina a casa.
\nP. \u00c9s dif\u00edcil explicar qu\u00e8 \u00e9s el Baix Arag\u00f3 a Barcelona?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0Molt\u00edssim. Aqu\u00ed ens acusen de \u00abcatalanistes\u00bb. A les meues filles, que s\u00f3n aragoneses de cap a peus, encara alg\u00fa els ha dit \u00abcatalana\u00bb com a insult, nom\u00e9s perqu\u00e8 parlen una llengua aragonesa no castellana. En canvi a Barcelona no existim. A la majoria tant se\u2019ls en d\u00f3na la nostra llengua comuna. La paranoia aragonesa del pancatalanisme \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia grotesca. Som un dest\u00ed tur\u00edstic i prou. Quan v\u00e9nen els barcelonins, et diuen (en el sup\u00f2sit que parlin catal\u00e0) \u00abanem a dinar a \u201cCalaceite\u201d\u00bb o \u00abvaig a posar benzina a Monroyo\u00bb. Ni tan sols empren els top\u00f2nims reals!
\nP. Quina mena de llibres li agrada llegir i quins s\u2019atreviria a recomanar?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0B\u00e0sicament de narrativa. Darrerament he quedat atrapat per la manera d\u2019escriure d\u2019en Murakami. Els dos llibres de David Vann que he llegit s\u00f3n impressionants. La pell freda d\u2019Albert S\u00e0nchez Pi\u00f1ol \u00e9s brillant, tamb\u00e9. I Olive Kitteridge, d\u2019Elisabeth Strout. El fill de l\u2019acordionista, de Bernardo Atxaga, \u00e9s un dels millors llibres que mai he llegit.
\nP. Prefereix el llibre de paper o el digital?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0En digital encara no he llegit res. Per a mi, el plaer del paper (el disseny de la coberta, la facilitat d\u2019us, el remenar a la llibreria\u2026) fins ara \u00e9s insubstitu\u00efble.
\nP. Un lloc o punt en el Baix Arag\u00f3 on es va quedar mut d\u2019admiraci\u00f3?<\/strong>
\nR.<\/strong>\u00a0M\u2019emocionen els indrets solitaris, amb feixes devorades pel bosc i masos abandonats on encara s\u2019hi perceben els treballs de la gent que els habitava. I el paisatge llumin\u00f3s que es veu nom\u00e9s eixir de Mont-roig cap a Torredarques: m\u2019eixampla el cor.<\/p>\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n

Requadre:<\/p>\n

Referent cultural del Baix Arag\u00f3
\n\/\/ R.M.<\/p>\n

Vaig con\u00e8ixer Carles Ter\u00e8s al diari La Comarca del Baix Arag\u00f3 l\u2019any 1994. Acabava d\u2019establir-se a Alcany\u00eds amb el prop\u00f2sit d\u2019exercir la seva professi\u00f3 de dissenyador gr\u00e0fic al Baix Arag\u00f3. Aquells primers passos no van ser f\u00e0cils de cap manera. Per\u00f2 es pot dir avui que Carles va ser un aventurer, un impulsor d\u2019una activitat professional llavors poc coneguda a la comarca. Nascut a Barcelona el 1962, de pares procedents de Estopany\u00e0 i Queretes, va decidir establir-se entre Alcany\u00eds i el poble de la seva dona, Torredarques. I aqu\u00ed, a la terra baixaragonesa, segueix amb la seva fam\u00edlia a la qual van arribar dues filles per a les quals Carles encara ha de treballar moltes hores al seu estudi de dissenyador.
\nAl llarg d\u2019aquests anys, Ter\u00e8s ha estat de tot al Baix Arag\u00f3, fins i tot regidor de Torredarques, secretari de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural del Matarranya, dissenyador i coordinador de la revista Temps de Franja, l\u2019\u00fanica publicaci\u00f3 d\u2019Arag\u00f3 en catal\u00e0. Forma part des de 1995 del col\u00b7lectiu \u2018Viles i gents\u2019, columna en catal\u00e0 que es publica cada setmana a La Comarca i t\u00e9 el seu espai propi a Internet, L\u2019esmolet.
\nDes del disseny gr\u00e0fic i el dibuix fins a la literatura, Ter\u00e8s abasta un camp molt extens de promoci\u00f3 art\u00edstica creativa. Carles Ter\u00e8s \u00e9s ja un escriptor del Baix Arag\u00f3 en catal\u00e0 i, sens dubte, un destacat referent cultural a la Terra Baixa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Temps de Franja 113 \u00ab L’esmolet.   Entrevista a Temps de Franja 113 CARLES TER\u00c8S, PREMI GUILLEM NICOLAU 2011 DEL GOVERN D\u2019ARAG\u00d3 \u00abPer a escriure no n\u2019hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un m\u00f3n del no-res\u00bb \/\/ Ramon Mur Presentaci\u00f3: Carles Ter\u00e8s Bell\u00e8s \u00e9s una d\u2019aquelles persones creatives […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[37,10,5],"tags":[],"class_list":["post-8895","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-activisme","category-matarranya","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8895"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8895\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8896,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8895\/revisions\/8896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}