\n
Vaig con\u00e8ixer en Jes\u00fas Moncada quan feia poc que havia arribat de la seva Mequinensa natal i vam establir relacions de treball en una mateixa empresa. En Moncada encara estava trasbalsat pel canvi geogr\u00e0fic i es presentava a si mateix com a un jove b\u00e0rbar, un pic ferotge, com si es propos\u00e9s refor\u00e7ar amb paraules la seva pilositat facial: una abundosa barba negra i un bigoti que hi fa joc. En el tracte, en Moncada semblava voler remarcar la primera impressi\u00f3 que produ\u00efa, amb una manera directa d’enfocar els temes i una aparent brusquedat que fugia dels circumloquis. Ara b\u00e9: vaig descobrir de seguida que aquell jove de la franja catalana d’Arag\u00f3 no aconseguiria mai de donar una imatge de barb\u00e0rie, sin\u00f3 tot al contrari. En la seva vida quotidiana, m\u00e9s aviat fa pensar en un t\u00f2pic ciutad\u00e0 angl\u00e8s. Fuma amb pipa dins uns horaris rigorosament establerts (mai abans de l’hora fixada!), i tria les mixtures de tabac fixant-s’hi molt, no les enc\u00e9n aix\u00ed com aix\u00ed. \u00c9s un fan\u00e0tic del te, per\u00f2 no pas de qualsevol, sin\u00f3 d’unes proced\u00e8ncies i d’unes marques determinades, que a vegades va a comprar molt lluny del lloc on viu. I planifica el seu temps sense deixar cap hora a l’atzar, \u00e9s un home de compromisos acceptats i puntualment acomplerts, a la manera d’all\u00f2 que abans en deien un senyor i que ara tendeix a desapar\u00e8ixer. Per\u00f2 si ens pens\u00e0vem que amb aquests detalls hav\u00edem completat el quadre anir\u00edem ben errats, perqu\u00e8 Jes\u00fas Moncada \u00e9s una persona de grans abrandaments, un apassionat. No passa de res i s’interessa vivament per tot. Pinta, dibuixa i escriu, sense prendre’s res a la lleugera, posant-hi els cinc sentits. S’amo\u00efna per la p\u00e0tria i per la marxa de la civilitzaci\u00f3, participa activament i pateix per tot all\u00f2 que val la pena de patir-hi, sense inhibir-se de rumiar solucions.<\/p>\n
Aquestes confid\u00e8ncies, d’un amic parlant d’un amic, poden semblar gratu\u00eftes en uns mots preliminars diguem-ne de presentaci\u00f3. Per\u00f2 penso que no ho s\u00f3n, perqu\u00e8 tot el que he dit es reflecteix en la seva narrativa i, fins a cert punt, en donen alguna clau.<\/p>\n
Hi ha altres fets, segurament tant o m\u00e9s importants, que determinen la personalitat d’aquest escriptor. En Jes\u00fas Moncada ha passat per l’experi\u00e8ncia de veure desapar\u00e8ixer sota les aig\u00fces (i escombrat per profundes transformacions socioecon\u00f2miques) el m\u00f3n de la seva infantesa. Era un m\u00f3n bigarrat, ple de car\u00e0cter: la Mequinensa de les mines de lignit i de la navegaci\u00f3 fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una ca\u00e7a abundant. Minaires, lla\u00fcters i hortolans dedicaven els lleures a ca\u00e7ar conills, perdius, senglars (i a vegades c\u00e8rvols), la qual cosa donava lloc a converses de caf\u00e8 molt animades, en el transcurs d’unes partides de cartes memorables. Dos rius, l’Ebre i el Segre, unien Mequinensa amb els centres de la seva activitat comercial, i en aquesta conflu\u00e8ncia, ajocat a les dues ribes, el poble antic havia vist transc\u00f3rrer els segles amb una immutabilitat trencada, nom\u00e9s, per les guerres i pels canvis pol\u00edtics. Els costums i l’idioma nostre persistien a desgrat de mutacions imposades lluny d’all\u00ed. Administrativament, Mequinensa dep\u00e8n de Saragossa, per\u00f2 mira de cara a Lleida. Una divisi\u00f3 de vides i d’interessos que sempre marca el car\u00e0cter dels homes, per\u00f2 que Mequinensa aguantava tot conservant la fesomia essencial.<\/p>\n
De cop i volta, el progr\u00e9s, amb l’aire que pren a vegades d’atropellar-ho tot, va acabar amb unes cases i uns carrers que havien sobreviscut a les guerres entre cristians i almor\u00e0vids, la del franc\u00e8s, les carlines i la guerra civil espanyola. L’antiga Mequinensa havia d’\u00e9sser sacrificada a la construcci\u00f3 del pant\u00e0 de Riba-roja i va quedar negada per l’aigua dels dos rius, es convert\u00ed en una vila fantasma, amb les pedres velades per reverberacions submarines. En Jes\u00fas Moncada va sofrir aquest proc\u00e9s com si sent\u00eds que li robaven els records de la seva infantesa, en va fer un drama personal. Residia a Barcelona, per\u00f2 ell, que estima de cor la seva terra i la seva fam\u00edlia, feia anades i vingudes freq\u00fcents i, a cada retorn, es mostrava dolgut i entristit per una p\u00e8rdua sentimental irreparable. Si ho esmento ara, en obrir les portes d’una lectura, \u00e9s perqu\u00e8 estic conven\u00e7ut que aix\u00f2 fou una de les causes, potser la m\u00e9s poderosa, que incitaren en Moncada a escriure. Volia rescatar amb la paraula alguna cosa molt entranyable que li prenien, i deixar-ne const\u00e0ncia escrita perqu\u00e8 no es perd\u00e9s del tot. Les primeres narracions que em va donar a con\u00e8ixer reflectien aquest estat d’esperit i em van interessar profundament. Significaven una aportaci\u00f3 molt personal, molt considerable, a la nostra literatura.<\/p>\n
Per\u00f2 els motius apuntats eren tan sols una incitaci\u00f3 -ho repeteixo- perqu\u00e8 en Moncada no es proposa d’\u00e9sser un escriptor costumista, ancorat en un llenguatge sota l’empar d’enriquidores formes dialectals. Les seves inquietuds van m\u00e9s enll\u00e0 i se sent atret, tamb\u00e9, per altres desafiaments. El preocupen amb plena consci\u00e8ncia el pa\u00eds, l’idioma, els tombants de l’\u00e8poca i, \u00e9s clar, l’home baquejat per tots els elements que sovint el desborden. Ho fa acostant-s’hi amb un desig de comprensi\u00f3 a trav\u00e9s de la tendresa i d’una espurna d’humor, amb tocs de tremendisme (saga\u00e7ment distribu\u00efts) que fan de contrapunt a la desemparan\u00e7a dels personatges. El resultat \u00e9s altament gratificador: hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del g\u00e8nere i els altres, tota la resta, retenen amb vivesa l’atenci\u00f3 del lector.<\/p>\n