<\/p>\n
Petit observatori<\/span><\/p>\n El retorn a la fonda de Calaceit<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Josep Maria Espin\u00e0s<\/span><\/p>\n Ja vaig dir ahir que amb les meves editores, Isabel i Joana, tornava cap a Barcelona despr\u00e9s d\u2019haver estat fuga\u00e7ment a la Terra Alta. Era l\u2019hora de dinar. Passant per Calaceit ens aturem un moment per preguntar a uns homes que s\u2019estaven drets al carrer, parlant a l\u2019ombra del rengle de cases, si podien recomanar-nos un restaurant. S\u00e9, per experi\u00e8ncia, que la resposta no sempre \u00e9s f\u00e0cil. I si n\u2019hi ha, de resposta, no \u00e9s segur que sigui de fiar. Recordo molt b\u00e9 que a Castella, havent arribat a Vinuesa a peu, vaig preguntar a tres homes que seien en un banc on podria dinar b\u00e9, en aquell poble. Un dels homes, amb una veu dura i alta, innecess\u00e0riament irritada, em va engegar: \u00ab La gente de aqu\u00ed c\u00f3mo vamos a saberlo, donde se come bien \u00bb. Era com si l\u2019hagu\u00e9s insultat. \u00ab Mire, eso s\u00f3lo lo saben los forasteros, nosotros no sabemos nada \u00bb. Almenys m\u2019hauria pogut dir: \u00abEl que t\u00e9 m\u00e9s fama \u00e9s…\u00bb <\/span><\/p>\n L\u2019home a qui hem fet la pregunta a Calaceit ens parla de la Fonda. Anem a la Fonda, a peu de carretera, molt a prop d\u2019on som. I quan hi arribem llegeixo a la fa\u00e7ana: Fonda Alcal\u00e1. De cop i volta sento un sotrac en la mem\u00f2ria. Fa quinze o setze anys vaig dinar aqu\u00ed. El que passa \u00e9s que, exceptuant el nom, ha canviat tot: la fa\u00e7ana, que \u00e9s moderna i m\u00e9s ampla, i l\u2019estructura del menjador, que s\u2019ha engrandit. Quan ocupem una taula se\u2019ns acosta un home que deu ser l\u2019amo, i que em reconeix. S\u00ed, jo havia estat aqu\u00ed el dia que vaig comen\u00e7ar a caminar pel Matarranya. En aquell temps m\u2019havia rebut el seu pare. I al cap d\u2019un moment, el fill em porta un \u00e0lbum que recull algunes dedicat\u00f2ries i, passant p\u00e0gines, descobreixo la lletra petita, creativa, personal, que no puc confondre amb cap altra: la de l\u2019escriptor i gastr\u00f2m N\u00e8stor Luj\u00e1n, el meu cunyat, que va morir ja fa anys. \u00abPer a Enric Alcal\u00e1, i per a la seva gran cuinera, que \u00e9s la seva dona, Dora, molt senyora meva. I per tants records inoblidables, i per tot el que encara menjarem, a casa teva. Una abra\u00e7ada\u00bb. Sento una punxada al pit. Han passat anys i anys, el disseny del menjador \u00e9s m\u00e9s gran i m\u00e9s a la moda d\u2019avui. Per\u00f2 la qualitat de la cuina no ha estat v\u00edctima dels nous temps. Busco aquell moble estrany que havia vist l\u2019any 1997 i el veig. Una monumental g\u00e0bia d\u2019ocells, buida, amb un cos central catedralici i quatre altres torratxes als angles. Una filigrana de fusta i arcs de filferro. \u00c9s l\u2019objecte, singular\u00edssim, que em fa present el passat. I la manera de servir els clients heretada per l\u2019 Enric d\u2019ara. Calaceit \u00e9s el nom \u00e0rab d\u2019un castell. Aquesta fonda sembla fortificada contra les frivolitats de l\u2019ofici.<\/span><\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n