L’assalt contra el català i el control de la perifèria – Editorial – VilaWeb.
Les corts aragoneses van consumar ahir l’atac legal contra el català i l’aragonès. La nostra llengua i la llengua privativa de l’Aragó han quedat completament despullades de tot suport legal i encara ridiculitzades amb l’ús d’aquests acrònims, tot això del LAPAO, que tanta fortuna han fet. És un atac contra el conjunt de la llengua catalana, però també un símptoma de por: munten barricades per provar d’impedir el contagi.
Entendre això és molt important. L’atac és contra tots els catalanoparlants. No únicament contra els de la Franja. La solidaritat entre els parlants de la llengua no ha de conèixer fronteres ni pot reconèixer gradacions. És el conjunt de la comunitat lingüística, que hi ha de respondre d’una manera directa i contundent.
Però, dit això, és evident que hi ha alguna cosa més. El batlle de Benavarri deia ahir a VilaWeb que el govern aragonès feia com havien fet els blavers al País Valencià. I això és cert. Però la pregunta que cal fer-se és per quin motiu ara?
Si agafem un mapa de la llengua catalana observarem una situació que difícilment podem passar per alt. Hi ha l’Alguer, Catalunya Nord i Andorra, que tenen situacions pròpies i peculiars. Hi ha el Principat, assetjat també, però que té les condicions per a resoldre els problemes lingüístics, gràcies a la independència. I la resta del territori, totes les terres sotmeses a l’estat espanyol excepte el Principat, viu per primera vegada en la història un atac coordinat i unificat contra la llengua, que es caracteritza per la voluntat de trencar-la i dividir-la.
No crec que siga casual, això, i pense que té una relació clara amb el procés d’independència de Catalunya.
És veritat que al País Valencià, autèntic punt clau del procés, la idea de negar que català i valencià siguen la mateixa llengua té una persistència més gran. Fa més anys que hi ha gent que ho intenta, amb èxit molt desigual. Però a les Illes és un fenomen completament nou, deixant de banda el gonellisme més folclòric. I a l’Aragó no s’havia vist mai, tampoc.
L’estat vol reduir la cultura i la llengua catalanes al Principat, perquè sap que després de la Catalunya independent la unitat de la llengua és la gran clau que obre la porta del retrobament. I per això, coordinadament i usant la mateixa tècnica, precisament ara vol negar la catalanitat de la llengua que es parla fora del Principat, de la manera més agressiva possible: negant-ne el nom, negant-ne la gramàtica unificada i trencant-ne el mercat cultural.
Potser Espanya s’ha resignat a perdre Catalunya i comença a mirar de no perdre la resta de la zona catalanoparlant. Però, com sempre, s’equivoquen. I en compte de la seducció usen la imposició, fins i tot a costa del ridícul. I això, ben mirat, podria ser, també, un símptoma enlluernador.