M’ha semblat molt interessant el projecte de la Mancomunitat Penedès-Garraf amb l’Espai Com Nou, que posa de manifest la necessitat de fomentar la reutilització en una societat consumista. Aquesta iniciativa no només és un pas endavant en la reducció de residus, sinó que ens recorda la importància de repensar els nostres hàbits de consum.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja
// Redacció
El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.
L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.
A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.
En molts punts de la Fraga vella és fàcil detectar la proliferació de pisos pastera, que s’han estès cap a les Afores
Als baixos de cada casa del carrer Major, fins a finals dels setanta, hi havia un comerç; ara no en queda gairebé cap
En el tossal de la Roqueta, la Fraga més deixada, hi ha desnivells de 8 metres, perillosos en cas d’aiguats
L’estrena de la nova Sala Florida, amb ‘L’hostalera’ de Goldoni, ha estat una alenada d’aire fresc Sigue per una cosa o per l’altra, Dins de Fraga ha deixat de ser un punt de trobada habitual
Embotir-se amb un utilitari pels laberíntics carrers de la Fraga dels jaios i dels verjaios li va suposar a Teresa, veïna de Benavarri, maniobrar a tort i a dret, suar la cansalada, unes quantes rascades en el vehicle i un fotimer de renecs. Tant és així, que no em va dirigir la paraula durant una temporada. Sigue per un malentès, per desconeixement, per una imprudència… la fadrina ribagorçana se les va veure de tots els colors transitant per Sta. Lecina, St. Roc, Jesús, Tossal, St. Pau, entre altres carrers secundaris, fins a desembocar a la replaceta del Carbó. Martina i Jordi, que tenen el garatge en un carrer de la vora, el de St. Miquel, no sempre podien entrar i treure el cotxe si algú altre aparcava a prop (els tres contenidors d’escombraries tampoc ho facilitaven). I quan trucaven als guàrdies urbans de cara a retirar l’automòbil obstructiu, la resposta era que la grua no estava preparada per a moure’s en els intestins de la ciutat. El matrimoni esmentat va aconseguir finalment que la Casa de la Vila col·loqués un disc prohibint l’estacionament en aquesta mena de cul-de-sac: “La majoria de carrers de Dins de Fraga són de doble sentit. I, en canvi, hi ha carrers de les Afores, amb força més amplitud, d’un sol sentit.” Continuar llegint… Eixorejar (dins de) Fraga | Quim Gibert | Fraga | Societat | El Punt Avui
De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de l’herbassar groc d’un estiu que tot just hem encetat.
Van dir que aquests dies tindríem una onada de calor, i vet aquí que l’han encertada. Maleïda precisió de la ciència meteorològica. El refugi de frescor de Torredarques va perdent efectivitat. Els pins callen, tremolen amb la llepada del vent sobreescalfat: saben que és una promesa de flama. Continuar llegint… L’scroll infinit de la vida
Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques…
La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres.
Continuar llegint… Figues
Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan, recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar en marxa per buscar una solució a l’extrema misèria d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República. Source: La Cooperativa de la Codonyera en perill
XXIV HISTÒRIES DEL RIU 2025.
Dissabte 2 d’agost de 2025
La marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya de FAVARA (Saragossa) al 107.6 de la FM, també ens pots seguir via internet , a la nostra página web “ La Veu del Baix Matarranya”.
El programa es repetirá el diumenge 3 d’agost
12 hores de ràdio en directe. De 9 a 21 hores
9-9:05 SINTONIA (5 minuts) Així m’agrades Matarranya, de Ángel Villalba.
9:05- 9:20
La moda i el cuidado dels cabells. Ana Ballesteros . (15 minuts)
9:20- 9:30 Mari Tere Roc Valls , presidenta de les Dones Favaroles (10 minuts)
9:30- 9:55
Recreacionisme històric de la Batalla de l’Ebre. Sant Sebastià, Faió en festes. Roberto Cabistany, alcalde de Faió. (25 minuts)
9:55-10:10
Sanitat al món rural. Balbino Serrano, metge de Nonasp. (15 minuts)
10:10-10:30
Què llegim? Raquel Llop Labaila i Judith Bielsa ( 20 minuts)
10:30- 10:40 Gent del Matarranya pel món – Favara . Miguel Cubeles , frare marista – França ( 10 minuts).
10:40-10:50 Gent del Matarranya pel món. Maella. Anabel Pastor viu a Dublin (Irlanda) (10 minuts)
10:50- 11
Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis, Tajo Bajo i Rusticco, ( 10 minuts)
11: 11:30
Tertúlia: “El futur que ja és aquí” . Gent jove i preparada parlaran de (IA) inteligència artificial, nous treballs, xarxes socials, política , vivenda, relacions…
Adrian Sancha, Óscar Brunet, Delfín Roc , Judith Bielsa, Raquel Llop, Silvia Cubeles. (30 minuts)
11:30- 11:45 Històries de Nonasp. Josep Mª Ráfales
(15 minuts)
11:45-12 Històries de Favara. Paco Doménech (15 minuts)
12-12:30
Àgora. “Els Tatuatges”. Arancha Bielsa, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén, Neus Valls, Elías Satué. (30 minuts)
12:30- 12:45 Natxo Sorolla, sociòleg (15 minuts)
12:45-12:55 El xef maellà Rubén Catalán (10 minuts)
12:55- 13:10 Històries de Maella , Yolanda Abad.(15 minuts),
13:10-13:25 Històries de Faió. Pepita García Vallespí. Una persona de Faió que recorda l’altre Faió (15 minuts)
13:25-13:40 Marcos Víctor Calleja, President de la Societat de Caçadors de Favara. (15 minuts)
13:40- 14 Música per a recordar. Ramón Balaguer, (20 minuts)
14- 15
Resum de programes de producció pròpia, emesos durant la temporada 2024-2025 . Marcos Calleja Bañeras i Luis Carví (60 minuts)
15-16
MIX , amb música i músics de la comarca (clàssics i moderns) (José Peris, Carlos Satué, Negoci de Corbs, Puvalls, Ángel Villalba, grups de jota, coral de Casp…( 60 minuts) Luis Carví , Marcos Calleja
16-16:30
Festes de Maella. Virginia Rufín Barberán concejal de festes i comissió (30 minuts)
16:30-17
Tertúlia esportiva .- Ciclisme, José Miguel Latorre, José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver de futbol Sala, Jorge Mas del pàdel…(30 minuts)
17-17:30
Festes de Favara. Comissió i concejal de festes Víctor Taberner Barriendos (30 minuts)
17:30- 17:45 El cine. Lifo Ros (15 minuts)
17:45- 18:15 Festes de Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas , concejal de festes i comissió. (30 minuts)
18:15- 18:45
Tertúlia econòmica. ”Tenim futur?”. Alberto Balaguer, agricultor de UAGA, Michel Campanales, cunicultura, Raúl Valén president Cooperativa de Casp- porcí-, Alberto Cervera gerent cooperativa de Favara, Miguel Zurita Gimeno (president Riera i Frtas García). (30 minuts)
18:45- 19
Inés Mera Gallego , farmacéutica y dietista – nutricionista. ( 15 minuts)
19-19:10
Gent del Matarranya pel món. Nonasp . David Roc Roc desde Suècia (10 minuts)
19:10-19:20 Gent del Matarranya pel món. Faió .Adrián Llop Recha . Oslo – Noruega(10 minuts)
19:20- 19:55 Les músiques del món. És l’hora boja de la marató:
• Parla amb JAVI, o truca al 976635263, i dedica una cançó a qui tu vulguis. (35 minuts)
QUINS SÓN ELS RACONS MÉS BONICS DEL TEU POBLE?
19:55- 20:10 Maella. Roser Quintana Zapater, responsable de la casa natal-museo de Pablo Gargallo . (15 minuts)
20:10-20:25 Nonasp. Maite Oset Borrás. (15 minuts) .
20:25- 20:40 Faió. Pepita Solé Villanova . (15 minuts)
20:40- 20:55 Favara. Jose Luis Albiac Balaguer . (15 minuts)
20:55-21 Final de la marató.
Recordo als participants la importància de seguir l’horari.
Recordo, als que participen a les seccions amb més d’un persona, que solamente tenim una línia telefònica, per tant la seva presència a l’emissora és imprescindible.
Recordo que les trucades es faran desde el telèfon de l’emissora 976 635 263.