Que important és el ciutadà en període electoral!

De Temps de Franja de maig, que ha sortit recentment, publico tot seguit l’editorial:

“Quan s’apropen les conteses electorals, els partits polítics que estan governant se n’obliden dels incompliments del programa que van presentar en eleccions anteriors, i habitualment els tornen a presentar més o menys disfressats per a que no se’ls pugui identificar amb els punts o capítols incomplerts. Tots els punts programàtics són de bell nou, així ho discursegen, i com la memòria dels electors es tan i tan curta…, embolica que fa fort i “quantes coses farem si som votats!” Si més no, se n’obliden també d’allò que han fet i que els convé que els votants tampoc se’n recordin. El grau d’aproximació als electors en període electoral és extraordinari: propaganda al mitjans de comunicació, mítings, trobades, visites als domicilis privats per fer un inventari dels desitjos dels votants, i tot allò que el lector coneix o pot imaginar. Tot amb tot, cadascú dels ciutadans es fa la pregunta, o se l’hauria de fer: per què ara sóc tan important i tan necessari i durant el quatre anys passats cap governant, ni inclús cap partit polític, m’ha demanat la meua opinió envers el que fan els polítics al govern i a l’oposició? S’han interessat en saber el que pensava de les grans decisions que han pres en el transcurs dels quatre anys passats? Si una democràcia només és votar cada quatre anys, amb ben poca cosa ens conformem, oi?

A tall d’exemple, ben concret i entenedor, ens volem referir a l’actitud del PAR en el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, el català i l’aragonès. Conegut és de tots la forta pressió del PAR que va fer en el moment de redactar la acientífica, catalanofòbica i inútil Llei actual de Llengües del govern del PP-PAR per desterrar el nom de català i aragonès, entre altres coses. Van haver de recórrer a dos vergonyoses i llargues descripcions que mai van pensar de què s’hi podien acronimar en LAPAO i LAPAPYP, escarni d’ambdós partits i riota de qualsevol persona amb sentit comú.

La transmutació del PAR ha estat inversemblant. A finals dels 90, la seu posició se identificava per una relativa defensa del català, i l’aragonès i així es va demostrar en diverses ocasions. Intentaven diferenciar-se del PP que sempre ha estat claríssimament en contra de les llengües pròpies. Quant el PSOE, amb el suport de la CHA, va tirar endavant la raonable, però timorata Llei del 2009 es va anar posicionant cada cop més en contra. Tots recordem el discurs de la diputada del PAR, María Herrero, el dia de l’aprovació de l’esmentada Llei. Com hem comentat anteriorment amb relació a l’actual Llei del 2013, la posició del PAR envers l’eliminació del mot “català” va ser molt més dura que la del PP. Si voleu més contradiccions: amb motiu d’una contesa electoral anterior, María Herrero, va dir en un míting en terres del Matarranya, que com ella havia estudiat a Lleida, entenia molt bé als matarranyencs, quan prèviament havia dit que al Matarranya no es parlava català. Per què no s’adonava de la contradicció de relacionar el català de Lleida amb la llengua del Matarranya, dita LAPAO segons ella mateixa? L’explicació és ben fàcil: s’aproximaven unes eleccions.

Per si faltava alguna cosa més, el senador del PAR, José María Fuster, cap de llista del 2011 a l’alcaldia d’Alcanyís, i actualment candidat cunero —dit també paracaigudista— a Vall-de-roures, ha manifestat recentment que coneix perfectament les necessitats de Val-de-roures perquè fa dues dècades va treballar a la zona, a la qual ha seguit molt unit pel seu partit. A més, va afegir, que tampoc tindria problemes lingüístics perquè “entiendo el catalán”. Són tan semblants el català i la llengua de Vall-de-roures, tan semblants, que són la mateixa llengua, oi, benvolgut lector? I tot, perquè s’apropen les eleccions. Que guanyin els mes democràtics!”