I avui, només obrir els ulls del llit, miro una conversa d’un amic al talk i em poso a sumar un adagio més a la cantinela: Hereu evoca l’esperit de Barcelona’92 per impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern del 2022. Passo a llegir lo titular previsible de l’Heraldo de Aragón, que ja està escrivint la clau de sol i l’armadura de clau, en si sostingut menor: Barcelona se enfrentará a la candidatura de Zaragoza-Jaca para los Juegos de Invierno de 2022.
L’octubre (de 2009) Saragossa va confirmar que s’hi presentave: Zaragoza-Pirineos confirma su candidatura a los Juegos Olímpicos de Invierno en 2022. Aragó havia vetat la presència de Catalunya a esta proposta. Lleida es plantejava liderar-la i que Aragó s’hi sumare. Aragó plantejava Saragossa-Andorra, però amb l’oposició de la Federación Española de Deportes de Invierno per fer uns Jocs amb seu a dos estats. I finalment Barcelona fa pública la proposta sense haver parlat amb les pistes d’esquí. No és excitant, tot plegat? ;)
PS: Encara hi ha qui veu tan bones relacions entre Catalunya i Aragó que diu que Marcelino és un pancatalanista i un venut a Catalunya.
PS2: A mi el que m’està recordant això de fer uns jocs olímpics d’hivern a Barcelona és a les pistes d’esquí de Marina d’Or.
Catalunya contra Aragó: uns jocs olímpics d’hivern com a excusa « Xarxes socials i llengües.