Segueixo revisant poemes d'en #DesideriLombarte.
A les 'Poesies esparses', n'hi ha un que es diu 'Som gent del Matarranya'. Quan arriba al tema de la llengua que parlem, més clar no pot ser —tot i que al principi es mostra reticent a parlar-ne—. Vegeu:— Carles Terès Bellès (@gatalan) March 24, 2020
I que no xapurregem,
que parlar, parlem ben clar,
i que mos entenen bé
catalans i valencians.
Arnes, Horta i Riba-roja,
la Pobla, Boixar i Morella
parlen com a Pena-roja,
la Vall del Tormo o Maella.
I a dengú li estranye gens
esta forma de parlar,
com no sigue un castellà,— Carles Terès Bellès (@gatalan) March 24, 2020
que no sap lo que diem.
I fa més de vuit-cents anys
que estem parlant com parlem.
Sabem parlar castellà,
l’ensenyen a les escoles.
Parlem lo nostre parlar
sense estar a les beceroles;
i de perdre’l no el perdrem,
que sabem lo que mos coste.— Carles Terès Bellès (@gatalan) March 24, 2020