(Publicat a La Comarca, 28/8/2025)
Natxo Sorolla
Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que seguíem, Stanley, identifique alguns pilars més. Avui en veurem tres.
L’enemic de la propaganda o de la desinformació és l’intel·lectualitat. Hitler diu a Mein Kampf que cal adaptar el nivell de complexitat del missatge al grau de comprensió del menys intel·lectual entre el públic a qui es dirigix. Perquè lo raonament no atrau; l’emoció, sí. I natres tenim un exemple molt nostre. Aquell «¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!» que aparentment exclamave el fundador de la Legión l’any 1936 a la Universitat de Salamanca és prou il·lustrador de l’antiintel·lectualisme feixista. Contemporàniament, Trump té una guerra oberta contra les universitats americanes, perquè les considere massa progressistes (en diu WOKE). Per supost, la propaganda trumpista, en un malabarisme propagandístic, ho disfrasse en una «garantia de la llibertat d’expressió». A un espai, l’acadèmic, a on la garantia de discussió lliure és més alta que en qualsevol altre àmbit social. Però a les nostres terres ja tenim cert paral·lelisme antiintel·lectual: los moviments ultra d’aquí sembren dubtes respecte el coneixement científic sobre el canvi climàtic o les agències meteorològiques.
Continuar llegint… ¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües