Les escoles multilingües a l’Aragó de la Llei de llengües 17 agost 17UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia.
trackback , edit post
Fa un temps vaig plantejar un dubte que tenia a una professora de Dret Constitucional: “llei” s’escriu en majúscula o en minúscula. Normalment si és una Llei aprovada, en majúscula, però si no s’ha aprovat, és un projecte, és futura… llei s’escriu en minúscula. El desembre passat (2009) la famosa llei de llengües ja es podie escomençar a escriure en majúscula: les Corts d’Aragó aprovaven la Llei de llengües.
Des del Govern d’Aragó es dissenya any rere any l’Aragó multilingüe que es desitja des de les elits del país. Habitualment el disseny ha consistit en arraconar qualsevol normalització lingüística de la llengua dels carrers. En la nova Llei de llengües hom espera que la situació millorarà. Però les polítiques que s’irradien des de l’epicentre continuen en les mateixes dinàmiques:
Catorce colegios se suman a dar clases de un segundo idioma en primaria
Catorce colegios de todo Aragón se sumarán en septiembre al programa de enseñanza de idiomas que permite que los niños aprendan una segunda lengua desde quinto de primaria, en lugar de esperar a secundaria. Con estos centros serán ya 127 los que participan en esta iniciativa, que persigue que los jóvenes terminen la educación básica conociendo al menos dos lenguas extranjeras, objetivo que marcó la Comisión Europea en 2002.
Las escuelas que se han incorporado a este programa ofertarán francés como segundo idioma y lo podrán elegir los alumnos de quinto de primaria de manera voluntaria. A estas clases se dedicarán tres horas semanales que se ganarán de la carga lectiva que tienen asignadas las áreas de Conocimiento del medio natural, social y cultural y Lengua castellana y literatura.
Los idiomas son una de las apuestas estratégicas del Departamento de Educación, y también uno de los pilares de la Ley Orgánica de Educación (LOE). De hecho, esta norma estableció que todos los niños empezarán a aprender una lengua extranjera -generalmente el inglés- a los seis años. Aragón se había adelantado a esto y en 2001 inició un programa pionero que ofrecía a los colegios la posibilidad de empezar a dar esas clases a niños de cuatro años. En 2008, se aprobó el currículo de educación infantil (que marca las habilidades y conocimientos que deben impartirse) y se incluyó como obligatorio el estudio de un idioma a los cuatro años.
De les escoles que es donen a la notícia, n’hi ha 8 a Saragossa, a l’Almunia de Doña Godina, a Cadrete i a Borja (Saragossa), Osca i Samianigo (Osca) i Calanda (Terol). Per engegar el projecte, a les escoles se’ls demana un mínim d’alumnat. Però ni l’Heraldo ni cap entitat mostra les queixes que l’activisme de la Franja estem acostumats a sentir: això no ho han demanat los pares, no és una necessitat, és una irresponsabilitat, és una llengua estrangera, acabara en lo castellà… Fixeu-tos que es posen hores de francès traent-ne del castellà!
Quan s’ha portat a terme projectes bilingües en català a Fraga o Tamarit han ressaltat les queixes de qui hi està implicat, perquè s’exigeixen successives votacions de pares i professors, que en la seua ideologia han de privar o fer possible la impartició d’ensenyament en català a les assignatures. Tot són obstacles per a posar català a les aules. I molts professors, defensant lo seu lloc de treball, interpreten que incorporar el català a les escoles suposa privar-los del seu lloc de treball. Pel seu benefici particular s’oposen a l’augment de les competències dels alumnes en la seua llengua pròpia.
Ni una sola escola més en català com a llengua vehicular. Lo Matarranya en un Institut que pot continuar fent classes les classes optatives de català fora de l’horari escolar. I tot això en la Llei de llengües aprovada.
Les escoles multilingües a l’Aragó de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.