Grupuscles d’opositors a la normalització lingüística del català a la Franja neguen que estos parlars formon part de la llengua catalana. Desacrediten tota la recerca lingüística de les Universitats d’arreu del món, i afirmen que la llengua de la Franja no és català. A continuació llistem tots els documents que avalen la denominació de “català” per a la llengua de la Franja.

– Document en elaboració –

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).