Avui 12 de setembre, a les 18 hores de la tarda, els veïns i veïnes, turistes i d’altra gent es reuniràn a la vila de Montanyana per a tractar un tema cabdal per al desenvolupament de aquesta localitat que que actualment està integrada dins del terme municipal del Pont de Montanyana (la Ribagorça): quins mecanismes utilitzaràn per a frenar l’inminent endererroc de les antigues escoles.
I és que, allò que en principi era una bona notícia per aquest llogaret, com era la subvenció destinada a ampliar l’accès al nuclis desde la N-230 que concedia el Departament d’Obres Públiques del Govern d’Aragó; ara es tornava en una de les notícies més tristes per seus habitants, el projecte contemplava l’enderroc de les antigues escoles, un edifici que actualment fa les funcions de Saló Social de les entitats de la localitat, seu de balls, bar, campionats de “guiñote”, xerrades i un llarg etc.
Els enginyers del projecte han optat per la sol·lució més fàcil per a obtenir terrenys per a edificar l’aparcament: es derrueixen les antigues escoles, total no tenen ni un segle de existència i es fa un macro-aparcament de cara als autocars de turistes i al públic que hi vingui i que puguin admirar aquesta joia. Queda clar que una expropiació d’aquest tipus és molt fàcil i si és fa amb caràcter d’urgència encara més, però el que ningú pot negar i molt menys l’Ajuntament és la funció social que realitza l’edifici en si i si l’Ajuntament li va bé aquest pla, tard o d’hora haurà de enfrontar-se a la recerca d’un local social de capacitat similar al que volen enderrocar.
Molts cops els ribagorçans i les corporacions municipals es queixen de la manca de locals similars o de terrenys per a edificar-ne un com el que a Montanyana existeix i, per contra, en aquells llocs on existeix, com és el cas de Montanyana, i els veïns i les entitats de la vila l’utilitzen, opten per enderrocar-lo en pro del turisme. Cert és que a Montanyana s’ha invertit moltíssim, quantitats astronòmiques per a convertir aquesta vila en una Roda d’Isàvena o en un Ainsa i poder esdevenir un referent turístic, i que la Fundació Montañana Medieval i els promototors del projecte intentaràn obtenir beneficis de l’obra realitzada, però això mai ha de ser en contra dels habitants de la població i dels molts emigrants que any rera any retornen a estiuejar a les seves cases natals.
Fins ara, tot el projecte ha anat destinat a arreglar cases, esglèsies i torres de cara a la galeria i al turisme, mentre que el clavegueram i l’aigua potable encara esperen que s’arregli. I per adobar-ho tot, ara arriba l’ordre d’enderrocar les escoles. Molts cops les polítiques que es realitzen no tenen en compte als habitants del territori i en el cas de Montanyana, aquest fet clama al cel, encara es troben a una segona o una tercera divisió, amb els mateixos deures, però dierents drets que qualsevol ciutadà. Potser dins d’uns pocs anys, el que volen és que Montanyana estigui completament deshabitada. Però això no és el que volen els seus habitants…i esperem que dins de no molt temps Montanyana torni a ser rica i plena.
la millor manera de tenir un aparcament és no derruint les antigues escoles i mirar de fer-ho al costat, als camps de davant, o a El Pont de Montanyana, com s’havia comentat alguna vegada que el turistes aparquin a El Pont hi hagi servei de bus, una opció molt més sostenible.
NO A L’ENDERROC DE LES ESCOLES DE MONTANYA.
Carles Barrull: SOBRE L’ENDERROC DE LES ANTIGUES ESCOLES DE MONTANYANA.