Hai escrit diverses vegades sobre l’hostal de la Placeta de Mont-roig. Conegut com l’Hostal Vell, o simplement com l’Hostal, lo casalici ere propietat de mon iaio Miguel (Miguel Sancho Pedrola). Però, des que es van casar, qui va regentar l’establiment va ser ma iaia Adoracion (Adoracion Peris Guarc). I l’excel•lència de la seua cuina va arribar a tindre una gran anomenada. De caràcter enèrgic, i austera en el minjar i en el vestir, per a moltes persones del seu temps l’Adoracion va ser el paradigma de la persona treballadora. I a casa nostra s’explicave, amb evident satisfacció, que no s’havie assentat mai a la taula, per a cap minjada, si no ere per alguna causa molt excepcional; i també que s’alimentave bàsicament dels rosegons de pa que passave per les paelles i les cassoles dels seus guisos abans d’escurar-les. A l’hostal hi parave gent dels Ports, del Baix Ebre, del Matarranya i de tot lo Baix Aragó, i encara d’allà dellà d’aquelles terres. I la gran majoria arribave atreta per la fama de la cuina de l’Adoracion, de la que es die, com a gran mèrit, que els seus millors plats eren los que fee a partir dels remostrons. Les mondonguilles que preparave eren úniques, i estaven molt alabades, però entre els seus múltiples plats brillave amb llum pròpia el de les “pataques adoracionistes”. Recordo, com si la estiguera veent, aquella espurneta d’il•lusió als ulls, quan, sent ja molt velleta —va morir als noranta-i-cinc anys—, en poc temps li vaig portar notícia, primer d’un sinyor de Girona i poc més tard d’un altre que vaig conèixer casualment al Nou Camp, i que, els dos, quan van saber que era de Mont-roig, em van parlar amb afecte de l’hostal i de la bona cuina de l’Adoracion. Ma iaia va fer del treball una virtut, però tant l’hostal com la cuina, a més de vida li van aportar també grans satisfaccions.
Publicat a la columna “Viles i gents” del periòdic La Comarca de l’11 de gener de 2013