CHA denunzia en Europa a grieu situazión que confrontan as luengas d’Aragón / CHA denúncia a Europa la greu situació a la qual s’enfronten les llengües a Aragó / CHA denuncia en Europa la grave situación a la que se enfrentan las lenguas en Aragón | Aragón en Europa

CHA denúncia a Europa la greu situació a la qual s’enfronten les llengües a Aragó  | Aragón en Europa.

Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, va participar en una trobada organitzada pel diputat del Parlament Europeu François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües.

Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en temes europeus, ha participat aquesta setmana en una trobada organitzada a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les, convidat pel diputat François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües. L’objectiu d’aquesta taula de treball era recopilar en un document general l’opinió de representants del Consell d’Europa, de la UNESCO, de la Xarxa per a la promoció de la diversitat lingüística (NPLD) i de convidats experts en el tema (entre els quals es trobava el representant de CHA).

Miguel Martínez Tomey va posar sobre la taula “l’incompliment sistemàtic i deliberat per part del Govern d’Aragó i el Govern estatal de la Carta Europea de protecció de les llengües minoritàries”. El Govern d’Aragó, en concret, “vol acabar amb les llengües d’Aragó a través de l’incompliment sistemàtic de la Llei de Llengües i d’una nova Llei més feridor encara. Fins i tot adopta decisions contràries a l’actual llei sense esperar a la seva derogació, com la convocatòria del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, en la qual desapareix el reconeixement de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó “.

Tomey va denunciar “el caciquisme intel · lectual del PP-PAR, obsessionat per la unificació lingüística de l’Estat en una ostentació d’espanyolisme a l’estil de la passada dictadura”. Per al representant de CHA “Europa ja ha advertit al Govern d’Aragó i Govern estatal que estan incomplint la normativa europea però, ambdues institucions només escolten d’Europa el que volen”.

De la reunió mantinguda a Brussel · les es destaquen algunes conclusions bàsiques. D’una banda, la necessitat que la UE destini pressupost a la promoció i cura de les llengües minoritàries. D’altra banda, la necessitat que es posin en marxa línies d’actuació política per recolzar-les. Entre aquestes destaquen: el seu ús en l’ensenyament, el foment de la producció literària, audiovisual, documental …, el foment de les llengües dins de l’ús quotidià en els llocs on es parlen ia l’hora de dirigir-se a les administracions públiques.