Aragó és a punt d’aprovar la llei que convertirà el català i l’aragonès en ‘lapao’ i ‘lapapyp’

L’ofensiva contra la llengua catalana que duu a terme l’Estat espanyol en diversos fronts -a Catalunya, amb els atacs al model lingüístic, a les Illes Balears amb l’espanyolització dels topònims, al País Valencià practicant el secessionisme lingüístic i arreu amb una actitud tolerant amb la catalanofòbia- troba el seu punt més delirant a l’Aragó, on ben aviat el català i l’aragonès, llengües reconegudes com a tals per l’actual ordenament jurídic encara que no oficials, passaran a convertir-se en el lapao i el lapapyp, respectivament.

Aquest galimaties inintel·ligible correspon als acrònims de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ en referència al català, i ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ pel que fa a l’aragonès i són els que vol imposar la Diputación General de Aragón -el govern aragonès- un cop les Corts d’Aragó -el parlament- aprovin els canvis en la llei de llengües.

Divendres passat, el parlament va rebutjar les esmenes en contra del projecte de llei que vol imposar aquestes denominacions que arraconen el català a una simple varietat de l’aragonès, en aquest cas, un aragonès oriental que no avala cap lingüista ni filòleg. Les esmenes, presentades per Chunta Aragonesista (CHA), IU i PSOE han estat rebutjades pels partits que donen suport a l’executiu de Luisa Fernanda Rudi, PP i Partido Aragonés (PAR), deixant el camí lliure a la ratificació de ‘Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón’.

“Enèrgica oposició” de la Plataforma per la llengua

La Plataforma per la Llengua ha manifestat la seva “enèrgica oposició” a la imposició d’una nova situació lingüística a l’Aragó que lesioni els drets lingüístics dels 50.000 aragonesos de llengua catalana de la Franja de Ponent i ha titllat el canvi de denominació de les llengües de “mesura esperpèntica i sense base científica”.

La mateixa entitat ha recordat que la reformulació de la llei, “a més de negar la unitat de la llengua” comportarà “una major marginació de la llengua pròpia en l’àmbit públic”, ja que amb el nou text, “els topònims oficials ja no seran en català, sinó en castellà i les formes catalanes passen a ser optatives o les actes, acords i documents dels ajuntaments de la zona catalanoparlant no s’hauran de redactar en català i castellà, ja que només serà obligatori redactar-ho en castellà i el català passa a ser optatiu”.