El domini lingüístic de l’aragonès al Google Earth: cartografia de l’extinció d’una llengua

Aquest dies són d’actualitats les llengües d’Aragó. Per allò del creacionisme lingüístic dels polítics espanyolistes, enemics de la Ciència i la intel·ligència. Coses de l’ultranacionalisme.

Bé, en qualsevol cas trobo que pot ser d’utilitat tocar el domini lingüístic de l’aragonès al Google Earth, per fer-nos una idea de les seves dimensions, poblacions que abarca i el seus estat. Així que vaig escriure al Joan Borràs-Comes, lingüística, aragonòfil, wikipedista i apassionat de la cartografia, per si tenia alguna cosa. Bé, de fet, em constava que havia fet algun mapa al respecte. I ràpidament em va passar un fitxer amb els dominis lingüístics a l’Aragó. Així doncs, el mèrit és seu, jo només m’he limitat a seleccionar l’aragonès, processar el fitxer una mica (fusionar municipis) i convertir-lo a kmz. Aquí el teniu:

Domini lingüístic de l’aragonès (kmz, 178 kb)

Clicant sobre els colors, o la carpeta, al Google Earth n’obtindreu la llegenda, però també la poso aquí:

– Blau fosc: aragonès 60-70%
– Lila: aragonès 10-20%
– Blau cel: espanyol amb traces d’aragonès, és a dir, el que queda de l’antic domini lingüístic després de la substitució completa per l’espanyol.
– Taronja: benasquès. Hi ha certa controversia sobre la seva adscripció. Uns lingüístes el posen dins del català, uns altres dins de l’aragonès, i uns altres li en donen entitat pròpia com a parlar de transició (ni un ni l’altre). Com sempre dic, en cas de dubte jo prefereixo tirar cap a casa, no per res, sinó perquè ho fa tothom.

En Joan comenta que aquest mapa es podria polir molt més. Qualsevol comentari i aportació serà benvinguda per poder millorar el mapa, sens dubte.

A aquest mapa li podeu afegir el domini lingüístic del català pel Google Earth que fa temps que vaig fer. Com veieu a la captura, hi ha parts de l’aragonès que cauen dins dels límits dels Països Catalans, que se suposa que marquen la frontera lingüística. Com en el cas del benasquès, són zones de transició de difícil adscripció i sobre les quals no hi ha un acord entre tots els lingüístes.

En definitiva, el mapa ens mostra una llengua en procès d’extinció. A gran part del seu domini lingüístic (blau cel) ha estat substituït completament per l’espanyol, quedant-hi només traces. On encara es parla, ha estat subdividit en 4 parts aïllades, i on es parla de forma rellevant (60-70%) està dividat en ues parts, cadascuna a una banda d’Aragó.

D’altra banda, la meva experiència personal concorda amb el mapa. A la carrera de Geologia vam fer diverses sortides per la zona, amb una geologia i un paisatge realment espectaculars. Així, a la zona de Campo, mentre feia cartografia (la de tota la vida, paper, mapa i llapis) vaig poder parlar amb un pastor que només parlava aragonès/català de transició. Al poblet on érem dormint, davant nostre parlàven en espanyol, però un dia vaig arribar abans d’hora tot sol, i els vaig enxampar parlant entre ells: parlaven aragonès/català de transició (érem just a l’Èssera.

En canvi, a Jaca, Biescas, Sabiñanigo, Boltaña, Ainsa, etc, res de res. Fins i tot tinc familiars que superen els 60 anys de la zona de les traces de l’aragonès i és així: ells no han parlat mai aragonès tot i que en conserven l’accent aragonès particular, amb alguna paraula “estranya” molt i molt puntual, com anècdota del poble. Segurament de petits van tenir contacte amb algú que parlava aragonès, però avui dia és oblidat. Fa 40 anys que viuen a Catalunya, però mantenen contacte continua amb el poble. D’altra banda, he conegut neoparlants de l’aragonès molt militants, força anti-catalans, per cert (del PAR si no recordo malament).