(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 20 d’abril del 2013)
El pintor britànic Francis Bacon en va fer quaranta variacions. Una veritable demostració de neurosi obsessiva. Cap d´elles es sembla a l’original. Els colors són absolutament oposats i l´intenció pictòrica mai n’és naturalista o realista, ni molt menys objectiva; sempre expressionista. Hi ha variacions en que riu, altres en que crida o altres en les que sembla desesperat. Però també n’hi ha que et fa sentir-te a tu, espectador, agredit, insultat, fins i tot vomitant-te al damunt tota la ira continguda del retrat original.
Aquest és sobri, molt sobri, amb una paleta restringida amb infinitat de variants de blanc, de vermell i unes puntades d’ocre. Les celles una mica arquejades i la boca ben tancada, sense exagerar. La sensació de fermesa i d’energia brolla de dins. Bacon sempre va dir que ni el va veure ni el volia veure, que no podria suportar-lo (es sospita, en canvi, que sí, que el va tindre al seu davant). Però ell (el retratat) està tranquil, relaxat. Pel seu voltant es pot sentir l’aire.
Si el voleu conèixer (al retratat) sentireu primer que ell us està vigilant a través d’un espill (un recurs molt barroc) i potser dubtareu d’entrar a la petita cambra on ell us espera, malgrat que no us vol rebre. Si tot i així goseu entrar-hi, haureu de lluitar per aguantar-li la mirada, i coneixereu els dos significats de la paraula SOBÈRBIA. Perquè sobèrbia és la tècnica pictòrica que ha creat una atmosfera carregada de tensió, amb un enquadrament tan directe que trenca la distància entre l’observador i el retratat; i ple de sobèrbia és el personatge que us està reptant, que us està transmetent que no sou dignes d’estar davant d´ell, que només sou unes ínfimes titelles ridícules que mai arribareu a comprendre el poder que ell representa, el poder del Yavé de l’Antic Testament, el poder i la sobèrbia de l’església quan es sent amenaçada.
Tota la técnica de Rafael, Ticià o el Greco en mans d´un renovador de la pintura: Velàzquez. El retratat: el papa Inocenci X Pamphili. Roma. El podeu veure (o potser millor fugir) al Palazzo Doria Pamphili, al centre de Roma.
Antoni Bengochea