Senyora consellera,

Us escric arran de l’aprovació el 9 de maig passat de la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, que ha causat una notable perplexitat i una forta indignació entre la societat catalana. Per a una gran majoria de ciutadans és incomprensible la vostra decisió d’evitar de nomenar el català pel seu nom i atorgar un nom diferenciat a una llengua –la catalana– que és de tota la comunitat que la parla i, segons l’article 3 de la Constitució espanyola, de tots els aragonesos. La vostra decisió, a parer nostre, contravé els drets lingüístics de les persones catalanoparlants i el principi d’unitat de la llengua catalana, establerta i reconeguda científicament i internacionalment.

No cal dir que continuem considerant que els ciutadans de la Franja parlen la llengua que històricament hi han parlat i que serveix, com ha servit sempre, per comunicar-se, per expressar idees i emocions i per adquirir i transmetre coneixements.

Per aquestes raons de caràcter social i lingüístic, continuem i continuarem apostant pel diàleg entre tots els territoris i comunitats de parla catalana i promourem la cooperació per generalitzar-ne el coneixement i l’ús, amb respecte a totes les variants.

Per tot plegat, personalment tinc la més absoluta convicció que l’administració central de l’Estat, a l’empara de l’article 3 de la Constitució espanyola, i totes les administracions autonòmiques haurien d’actuar en defensa de la llengua catalana i dels aragonesos de la Franja. Com també crec fermament que totes les institucions de l’Estat haurien de ser respectuoses i fer complir els preceptes que es deriven de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional signat per Espanya en el marc del Consell d’Europa 1992 i ratificat l’any 2001.

Em sembla, consellera, que és innegable que aragonesos i catalans comparteixen la llengua catalana i que només actituds difícilment justificables i basades en el pur partidisme poden negar-ho. Com a conseller de Cultura, em correspon el deure de defensar, doncs, aquest patrimoni, que volem continuar compartint en benefici de tots els ciutadans i dels drets lingüístics dels parlants del català.

Preservar la gran riquesa patrimonial i cultural que la llengua catalana representa és un objectiu que ens beneficia a tots: els ciutadans de la Franja, els ciutadans d’Aragó i els de Catalunya. I no cal dir que estic segur que també beneficia Espanya i Europa.

Amb profund respecte per les competències de cadascun dels nostres governs i amb el desig de mantenir el compromís en defensa del català de la Franja, estic a la vostra disposició per parlar d’aquesta qüestió des d’ara i en qualsevol moment que vostè consideri.

Ben atentament.