Les fotos de Jesús Moncada a Mequinensa surten a la llum

La setmana passada va fer vuit anys que Jesús Moncada, l’escriptor més important de les terres aragoneses de parla catalana, va morir a l’edat de 63 anys, 39 dels quals va passar-los a Gràcia, primer al carrer Camprodon i després al Torrent de l’Olla. Jesús Moncada, per tant, és un dels nostres. Vivia una vida quotidiana de minibarri, al número 155 del Torrent, amb sa mare, i amb la germana ben a prop, i feia arribar els seus llibres, abans que enlloc, a la papereria de l’Agustí del mateix carrer, on petava la xerrada amb amics com l’actual director del Museu Etnològic i activista gracienc, Josep Fornés. “Cada cop que començo un llibre em sento tan desvalgut com la vegada que vaig començar el primer”. Així s’expressava l’escriptor en una entrevista al número 6 de l’Independent. Era l’any 2001. Han passat els anys i un bon dia del passat novembre els familiars de l’escriptor i Fornés es van trobar pel carrer; fruit d’aquell contacte ha sortit a la llum el tresor que avui despleguem en exclusiva per als lectors: un terç de la trentena de fotografies es mostra ara a les nostres pàgines i enguany s’acabarà exposant a Gràcia o a Mequinensa amb textos de Camí de Sirga com a il.lustració indispensable. Ens sentim orgullosos de col.laborar en aquesta difusió d’un autèntic monument cultural. Fem els deures que ens pertoca. Però quan la societat civil, tothom i cadascu des del seu lloc, fa els deures amb un dels fills que tant l’ha alimentat, és l’ogic demanar alguna cosa a canvi. Jesús Moncada va viure 39 anys a Gràcia, més que a la seva estimada Mequinensa. Tant és. Creiem, en qualsevol cas, just i necessari que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia i totes les entitats i agents socials que s’hi vulguin afegir promoguin de manera immediata un reconeixement local a la figura de Jesús Moncada, un senyor de Mequinensa i de Gràcia, que mereix tots els honors de les viles on va créixer. Una placa a la façana del número 155 del Torrent de l’Olla seria el mínim que podríem fer. I fa vuit anys que anem tard.

Vegueu les fotos a Independent_489.pdf.