Posted on 5 Octubre, 2009 by graciaz
Amb la professional actuació del grup de teatre “El Candil” d’Alcorisa s’hi van tancar els actes de la I Trobada Cultural y Artística de la Terra Baixa, SinMUGA, nom, com veureu, molt adequat per les diferents associacions, persones i territoris, presents a la Trobada. L’objectiu fixat era d’ultrapassar el límits de les noves comarques administratives en considerar la cultura i les llengües com a patrimoni de tots. Crec que es va aconseguir. L’expressió SinMUGA es pot traduir com SenseFITA, i una mica més lliurement com a SenseFRONTERA. No faré esment especial a tots els actes, tenint en compte el munt d’ells que es van realitzar, només cal resseguir el farcit programa publicat.
Sense el Victor Guiu, Daniel Millera, el Conseller de Cultura, Fernando Zorrilla, de la Comarca del Baix Aragó, l’Alcalde y les dones de Vall-d’algorfa —a la Codonyera sempre hem anomenat així a Valdealgorfa—, no hagués estat possible aquesta Trobada. En paraules dels organitzadors només ha estat una abraçada cultural a les comarques del Baix Aragó-Casp, d’Andorra-Sierra de Arcos, del Bajo Martín, del Matarranya i del Maesatrat, des del Baix Aragó. Una abraçada cultural, amigable i eficient, afegeixo jo.
Hem manifestat les associacions i centres d’estudis el desig de coordinar-nos, ens hem conegut millor, hem fet amics i cultura, i ens ho hem passat d’allò més bé.
Tret del Director General de Cultura, Ramón Miranda, que inaugurà els actes y restà tota la jornada, de càrrecs polítics de les comarques, cap ni un. Ni els presidents, ni consellers de cultura, s’entén, a part del Conseller de Cultura del Baix Aragó. Si va ser-hi algú, passà desapercebut. Certa persona em va dir: per assistir-hi a aquests tipus d’actes es necessari creure en la cultura.
A la llista de noms de persones relacionades amb la cultura tant com intervenents o assistents, Javier Aguirre, Alberto Bayod, Ramon Mur, Julian Casanova, l’editor Francesc Sánchez, Miguel Ibañez, Antón Castro, Artur Quintana, José Antonio Benavente, Ignacio Micolau, José Ramón Molins, un grup de poetes —José Manuel Soriano, José Miguel Gràcia, Eduardo Trelles, Victor Guiu, José A. Belmonte, Sergio Grao i Juli Micolau— i molts més activistes culturals, vull fer esment de Joaquin Carbonell, el qual ens sorprengué amb unes quantes cançons, fora de programa, a l’impol·lut claustre del convent, entre sol i ombra i amb un devessall de simpatia i harmonia musical.
No em deixaré al tinter la presència de l’Associació Cultural del Matarranya a la Fira amb un estand de llibres i mostres de les seues exposicions. Varem participar a la mesa redona dels centres culturals; Artur Quintana va presentar el poemari de Juli Micolau, D’un sol esclop, premi Guillem Nicolau 2008 i en Juli va llegir alguns poemes. El diumenge 11, jo mateix vaig tenir el gust de llegir també alguns poemes meus en català de la Codonyera i de una mica més enllà al parc de “el Convento”, juntament amb els companys castellans, Soriano i Trelles La nostra llengua, el català, el nostre català, va reeixir com patrimoni comú de tots.
Esplèndids els ritmes del grup de percussió Toporçao ressonant pels estrets carrers de la vila i a la plaça.
Tothom va manifestar el desig de continuació de SinMUGA. Així siga.
José Miguel Gràcia
Una fita sense fita « Lo finestró del Gràcia.
