Presentació de “La col·lectivització de Queretes” a Barcelona | Lo Finestró

Presentació de “La col·lectivització de Queretes” a Barcelona | Lo Finestró.

 

 

Autors del llibre: Encarnita i Renato Simoni.

 

Pròleg de Julián Casanova.

 

Edició a cura d’Artur Quintana i Carles Terès.

 

Traducció de Carles Terès.

 

Editat per l’Associació Cultural del Matarranya. Col·lecció L’Aladre

 

 

L’interès que va despertar l’acte de presentació del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) a la Universitat Central de Barcelona, el dimarts 1 d’abril, es demostra pel fet d’haver-hi de canviar l’aula per una més gran, vist el nombre d’assistents que romanien dempeus.

 

Obrí l’acte el catedràtic de la Universitat de Basilea i expert en filologia romànica i lexicografia catalana, Germà Colón Domènec, el qual donà la paraula a Artur Quintana, expert filòleg de català occidental i membre de l’IEC, que, entre altres coses, destacà la nul·la importància que la majoria dels historiadors li donen a la llengua, però que no era el cas dels autors del llibre que es presentava. Carles Terès va fer esment a la casuística dels treballs de la traducció del llibre: dialectització, alternances del català occidental i oriental, diferents versions del llibre… Si bé, la base per a la traducció ha estat la versió castellana publicada, ha tingut sempre al costat les versions francesa i italiana, així com les nombroses ampliacions que els autors han fet més recentment.

 

 

Tots dos autors van parlar del llibre distribuint-se els continguts i l’estructura. I així, Renato Simoni es va referir a Queretes com a una experiència única al món de l’anarquisme, per a parlar després de les formes de poder en aquells moments, de la estructura i formes de la propietat, de l’analfabetisme i, per sobre de tot, de les fonts del treball —poca documentació escrita i el gran i imprescindible valor de les 40 llargues entrevistes. Encarnita Simoni dedicà les seues paraules a distingir les dues parts del llibre —de principis del segle XX fins a la República y la segona part dedicada a la República i més concretament a la col·lectivització—, amb les seues imbricacions i ruptures.

 

Val a dir, per acabar aquestes línies, que el llibre és del tot interessant, fàcil de llegir i molt ben documentat: un treball de molts anys. Si bé es refereix a l’exemple de la col·lectivització a Queretes, el llibre no és pas localista, va molt més enllà del poble, de la comarca i de la província. De fet es pot considerar com un estudi dels precedents i pràctiques llibertaries a tot l’Aragó (Consell Regional de Defensa d’Aragó), un estudi rigorós i desapassionat i sense prendre cap partit o bandera. Sobre la traducció al català, val a dir també que la possible heterodòxia dialectal li dóna un plus al llibre que les versions anteriors —francesa, italiana i castellana—, lògicament no el podien copsar. Força recomanable la seua lectura.