No era pas difícil de preveure que el festival Matarranya Íntim —dies 1, 2 i 3 d’agost— de teatre proper, íntim i experimental a Mont-roig de Tastavins fora un conjunt de representacions força concorregudes, com ho van ser l’any passat a la vila de Ràfels. El que potser ningú esperava l’èxit tan espectacular d’aquest any: públic arribat de diferents indrets, majoritàriament de parla catalana, com de Catalunya, València, a mes dels propis veïns del poble, de la comarca i voltants; i un munt de jovents i no tant, interessats pel fet teatral, portat a l’interior de cases particulars i espais històrics de riquesa patrimonial. Tot envoltat amb un hàlit de recerca de sensacions, d’obertura i satisfacció després de cada espectacle. Segons informació dels organitzadors es van vendre més de 1.500 passis per als espectacles, xifra que dobla la del any passat a Ràfels. Alguns espectacles hi eren plens de gom a gom, altres quasi plens, la qual cosa va suposar omplir un 95 per cent de l’aforament total, per tant, no cal cap comentari més envers la presència d’espectadors.
Comentar tots i cadascun dels espectacles o peces representades ultrapassaria de bon tros l’espai d’aquesta petita crònica, Tot i que, si em permeteu fer una curta volada a ras de terra per sobre dels espectacles us diré que vaig veure el desig surrealista d’entendre’s de Lijie Wansui, les melodies i esdeveniments sota una faldilla a Volcan azul, la degradació i marginació de l’ésser humà, titella circumstancial, a Parias, les pallasses dels desigs més reals a A todo trapo, el naixement, l’amor i la dura realitat interior fetes dansa a Presencia/Ausencia, el més desembarassat transvestisme que et fa pensar, i que totes les coses no tenen una explicació lògica a El escondite.
La meua sentida i sincera enhorabona al director del festival, Jacobo Roger, a Isabel Caballero a Marta Borcha i a tota la resta de l’equip; a les companyies “A tiro hecho”, “Begonya Tena”, “Compañía Javier Aranda, “Kancaneo teatro”, “Lorenza di Calogero” “Miguel Vicente Clager”, “Teatrecompanyia”, i a l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig pel seu treball i coordinació. Si Cabanyal Íntim, del País Valencià —bé diguem-ne Comunitat Valenciana— és el Pare, Matarranya Íntim és el fill gran.
Els actes es van cloure esplèndidament a l’ermita de la Consolació: des del pòrtic “Temps al temps” i “Ya babé” cantant poemes del Desideri i enfront escoltant, molta, molta gent seguda als bancs de l’ermita, arrenglerats sobre la gespa i sota una apaivagada llum de les estrelles del cel matarranyenc. Cançons, poemes i aromes de la terra.
A la comarca del Matarranya: quant de bo esteu fent per la cultura i la llengua! Fins l’any vinent.
