Els professors de català donaran les classes de lapao | Comarques Nord

Els professors de català donaran les classes de lapao | Comarques Nord.

Els professors de català donaran les classes de lapao

El curs escolar 2014/15 ha començat amb algunes novetats i molta polèmica. Una de les novetats és l’entrada en vigor de la LOMCE, coneguda popularment com la Llei Wert, que s’aplique enguany als cursos de 1er, 3er i 5è de Primària i que ha aixecat ampolles a tot l’estat. Una Llei d’Educació que ha coincidit en el temps amb alguns ‘canvis’ en el currículum. I és que alguns centres de primària del Matarranya han deixat d’oferir català i este curs l’han denominat lapao, sigles del circumloqui ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ amb el que la nova Llei de Llengües defineix la parla de la Franja. Ho trobem en el CEIP Vicente Ferrer o el CRA Tastavins. Els centres consideren que el canvi ve establert des d’Educació. En canvi, la resta de CRA’s del territori han continuat oferint català als seus alumnes i, per ara, no han rebut cap notificació.

Els pares compromesos amb la llengua han denunciat este canvi en el currículum i han qüestionat que els alumnes que estudiaran ara el lapao se’ls puga reconèixer el nivell B de català. A banda del reconeixement de les competències lingüístiques, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya, hi ha qüestions que no deixen de sorprendre els pares i mares més crítics. I és que el lapao mantindrà els mateixos continguts que l’assignatura del català que es donava fins ara. De fet, seran els professors de català els que donaran les classes de lapao. Llavors, per què el canvi en el nom a l’assignatura? En el cas de Pena-roja, no deixa de sorprendre esta mesura quan este 2014 es commemora l’Any Desideri Lombarte, memorant els 25 anys de la mort del poeta més rellevant del segle XX a la Franja, precisament nascut a Pena-roja.

En una visita del 2012 a Calaceit, la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va defensar que la nova Llei de Llengües no intente “ser una afronta en una llengua que es parle en la comunitat autònoma, i molt menys del català. La mateixa consellera va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni tant sols els de l’Aragó septentrional -on parlen aragonès- es posen d’acord en allò què parlen. La nova Llei de Llengües d’Aragó preveu aspectes com deixar en mans dels ajuntaments definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats. És a dir, que els alcaldes i regidors municipals tenen la potestat lingüística i filològica de cada municipi. Tot i això, Dolors Serrat va recordar que “una cosa seria la denominació i una altra la filologia”.