“Sempre s’ha fet així” | L’ esmolet.

“Sempre s’ha fet així”

Moltes coses les acabem fent per inèrcia, perquè “sempre s’ha fet així”. D’esta manera s’han mantingut les tradicions, els costums, els idiomes. Afortunadament evolucionem, tot i que sovint aquesta evolució comporta l’adopció de rutines alienes a la nostra manera de ser. I acabem afirmant, d’aquests nous costums forans, que “açò sempre s’ha fet així”.

És el passa, per exemple, amb les festes. Els meus conveïns de Torredarques, saben que la Festa Major no és la data més desitjada del meu calendari. No ballo gaire, ho confesso, i menys encara allò que sona a les places majors i poliesportius, tant se val si toquen els darrers èxits de la ràdio o si les senyoretes es canvien de roba a cada cançó. Em diuen que a les festes “sempre s’ha fet així”. Sempre? No. Conten que, abans, quan érem més pobres, venien músics armats de gaites, tabals, bandúrries i guitarres. Diuen la gent gran que es divertien. Sí, i sense focus, pampallugues ni altaveus gegantins. Érem pobres i es veu que ignorants.

El primer dia de novembre d’enguany vam portar al poble una colla de jovenets carregats de guitarres, violins, bandúrries, gaites i tabals. Duien alguns micròfons i altaveus (això sí, modestets). I va ser començar a tocar i veure com s’il·luminava la cara de la gent que omplia la plaça. I tothom ballant al so d’aquelles jotes, masurques i fandangos. Fins i tot els meus peus se’m van rebel·lar i m’arrossegaren a l’ull de l’huracà (no, no havia begut).

Estic parlant de la jornada dedicada a revifar el Ball del Poll, amb la imprescindible i inestimable col·laboració d’Espai de So, els germans Lluís-Xavier i Miquel-Àngel Flores i tota la Rondalla dels Ports. La crònica ja la vau poder llegir a Comarques Nord [vegeu galeria fotogràfica] i a La Comarca. Ens vam divertir molt: grans i menuts, jubilats i fadrines, fins i tot els adolescents, sempre pendents dels xiulits del seu smartphone. Tot plegat fa que em qüestioni si cal tanta parafernàlia, tants decibels per a fer festa. I si paga la pena renunciar a tantes coses per aconseguir tan poc. No sé. Potser és cosa de l’edat.

La Comarca, columna «Viles i gents», 14 de novembre de 2014

[Més fotos del  bureo i ball del poll a Torredarques amb la Rondalla dels Ports]