El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor. A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana (pdf sentència). Si fos un cas aïllat i si des de l’Aragó o des de la resta d’Espanya s’haguessin aixecat veus significatives criticant la sentència per aquest fet, podria considerar-se només una anècdota. “En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu”, segons ha dit la Plataforma per la Llengua. “L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució. Deixo a la consideració del lector la qualificació dels fets. Quina mena de lògica apliquen els jutges amb referència a les altres llengües oficials d’Espanya? Respecten la Constitució? M’agradaria saber quants espanyols estan d’acord amb el criteri discriminador dels jutges de les sentències esmentades.
Veure notícia completa a VilaWeb.