“La nostra dignitat com a persones que tenen una llengua i una cultura ancestral; m’estic referint a la denigrant actuació de l’anterior Govern d’Aragó envers la denominació de LAPAO a la nostra llengua catalana, parlada a la major part dels nostres llocs de la Comarca. Cal la derogació de la llei que això empara i la consecució d’un altra, o l’anterior que hi havia, on es reconega aquesta particularitat, la seua protecció i el seu desenvolupament”.
El Sr. Chauvell, llaurador, alcalde del Campell i reconegut escriptor en llengua catalana, fa natural i pla lo que per a tants polítics encara sembla un tossal impenetrable. Pos ell sap molt bé que la naturalitat és la millor arma per plantar cara als intolerants. I la millor ferramenta per defensar una llengua en perill és parlar-la. Perquè aquesta penosa història de despotisme castellà contra les dos llengües més antigues d’Aragó, només es pot guanyar parlant, escrivint i fent valer les arrels aragoneses del català nostre. Segurs que les seues paraules defensant la nostra dignitat seran tingudes en consideració per les renovades Corts d’Aragó, derogant eixa llei infame que situa les vergonyoses actuacions del PP-PAR contra els aragonesos de la Franja en la categoria d’autèntica neteja ètnica.
Com estem segur que el Govern d’Aragó restaurarà aviat els premis “Guillem Nicolau” de novel•la i narrativa, estarie bé que la entrega del pròxim, en 2016, es fere al Castell de Vall-de-roures, perquè va ser allí on el 1986 (serà el 30è aniversari) es va atorgar el premi de la primera edició precisament a la novel.la “L’HOME DE FRANÇA” de l’escriptor protagonista d’aquesta carta Josep Anton Chauvell .