Els canvis que les urnes han propiciat al País Valencià, a Aragó i a les Illes Balears han assegurat l’embeinada d’algunes de les bestieses que el Partit Popular havia propiciat en aquests tres territoris. El nou govern balear ha anunciat la retirada de la llei de reforma educativa, la Generalitat Valenciana s’ha compromès a recuperar els mitjans de comunicació públics que Alberto Fabra va clausurar i el president del govern aragonès va anunciar ahir que anul·larà la controvertida llei de llengües que els populars van aprovar i que convertia el català en un patuès de nom idiota. Lloades siguin les urnes! En la darrera legislatura, a tot arreu, el PP es va transformar en un ariet contra el sentit comú i en una vàlvula de seguretat contra “el separatisme”. L’honestedat, la decència i la humanitat, que retrocedien espantades, han tornat a la plaça llepant-se les ferides. Ara, Javier Lambán, el president del govern aragonès, hauria d’anar més enllà. Per què només pot haver-hi a Aragó “una llengua oficial”, com va proclamar ahir Lambán? Per què el català no pot ser oficial en els territoris on es parla i llengua vehicular a les escoles de la Franja? Per què els qui parlen en nom de la civilització només es conformen renunciant a la barbàrie? Si els nous governs “progressistes” del mateix Aragó, del País Valencià i de les Balears es resignen a deixar-ho tot com estava abans del pas del cavall d’Àtil·la, poc progrés representen. Som on érem, però això, tot i ser molt, és ben poca cosa.