Enguany la 25a. Trobada Cultural del Matarranya promoguda i organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva se celebrarà en esta vila del Bergantes el proper 4 d’octubre. Població d’estreta relació amb l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte que coneixia prou bé perquè va publicar el treball “Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva del Bergantes)” en el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica XLI, setembre 1990 –pàgs. 1 a 24- sense que l’autor el poguera veure’l imprès a conseqüència de la seua mort. I és que a la dècada dels vuitanta del segle passat el pena-rogí va conèixer, al barri d’Horta de Barcelona on vivia, “Cuadrau [Quadrat] Esteban Retabé, de 76 anys, llaurador, nat a Aiguaviva el 12 d’abril de 1912. Que va vindre a Barcelona l’any 1967.” Continua en l’introducció del seu treball Lombarte …”fa vint anys que viu a Barcelona, tot i que ha fet algunes estades temporeres al lloc, i aquesta circumstància pot donar peu a alguna influència del català barceloní, la qual cosa no fa més que remarcar l’afinitat absoluta i la proximitat que hi ha entre el català del Principat i l’arcaic catalanesc de la conca del Bergantes. I no ho dic com si això fos un miracle, que no ho és, ho dic pensant en tots aquells paisans nostres mal informats, que estan encara entestats en pensar que la llengua d’Aiguaviva o la de Vall-de-roures, com la de Fraga o la de Tamarit de Llitera, no tenen cosa a veure amb el català de la Plana de Vic, poso per exemple”. Afegeix en la introducció “jo aquí, de la mà del meu informador, [Cuadrau Esteban] només intento recollir i deixar constància de la toponímia aiguavivana, tal com ell me la va recitant, respectant al màxim la seua toponímia”… “Aquesta toponímia mereix una enquesta més extensa i contrastada, perquè és de llei fer-ho i perquè s’ho val. I, si les cames m’hi porten, la faré, l’enquesta” és per això que l’investigador titula “Primera Aproximació”. El treball metòdic de Lombarte recull les partides, els masos o masades, les ermites, els molins d’oli, l’horta o la vega, l’aigua, rius, barrancs, fonts…, coves i coberts, camins, carreres i noms de cases. També va fer un mapa de localització de la toponímia que el butlletí no va publicar i que, posteriorment, vam fer-ho a la revista Sorolla’t núm. 11, desembre 2000 –pàg. 31-. Potser seria interessant ara una nova edició completa del treball de Desideri Lombarte sobre Aiguaviva.
Carles Sancho
