Origen: Els anuncis de la ràdio | L’ esmolet

Els anuncis de la ràdio

Em dedico al món del disseny gràfic i la comunicació. Això inclou la publicitat, tot i que, en el meu cas, gairebé sempre ha estat gràfica. Per tant, potser em tiro pedres a la pròpia teulada, però sóc dels que els costa d’entendre la utilitat de la majoria d’anuncis radiofònics, especialment a les “hores punta”. Rarament (mai no es pot dir mai) aporten res, només una molèstia a qui escolta amb interès (o d’esma) un programa. Les emissores comercials en viuen força, de la publicitat, i suposo que quanta més audiència, més anunciants i més cares les falques. Però, repeteixo, no veig quina incidència poden tenir en els oients, a banda de ser una nosa i, en alguns casos, generar fins i tot rebuig. Penso que els del gremi haurien d’idear una altra fórmula que fos realment positiva. Ja se’n fan, de formats diferents: patrocinis, microespais informatius… però per a superar la interrupció, la galleda d’aigua freda, l’anticlímax que suposa una falca, cal imaginació. Si no, penso que és llençar els diners. A un mitjà imprès és diferent, ja que si no t’interessa, passes el full a voluntat, però a la ràdio el tall és sagnant.

El súmmum de l’antipublicitat són, però, els anunciants que persisteixen en fer servir el castellà en una emissora catalanoparlant. Ja en vaig parlar en un altre article. Els oients neutres, ni s’hi fixen, en la llengua, però els que són més militants, se senten menystinguts. No sé si és cosa de desídia, d’estalvi econòmic o directament de supremacisme cultural. Sigui com sigui, és una errada majúscula del departament de comunicació de l’empresa.

(En revisar aquesta columna dies més tard, trobo que potser és massa radical. Tanmateix penso que la sensació que tinc molts matins mentre esmorzo és compartida per molta audiència. Està clar que cal reinventar la publicitat radiofònica.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 127, novembre 2015