I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.
La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.
Lluís Rajadell