L’opressió de la llei catalana no és com la llibertat lingüística aragonesa « Xarxes socials i llengües

Haureu llegit moltes vegades als diaris autodenominats liberals que a Catalunya es multa per etiquetar en castellà. Res més lluny de la realitat. L’únic que la llei exigeix és etiquetar almenys en català.

3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Quan se fa complir la llei, los mateixos diaris i opinadors ixen a la defensa de la “llibertat lingüística”. Diuen que cadascú ha d’etiquetar com li vingue en gana.

Estos dies ha eixit a alguns mitjans que Chelats Serrate de la Llitera reclama al govern aragonès etiquetar en català. Va eixir la notícia al Diario del Altoaragón, després va passar a La Tafanera, d’aquí va passar a Racó Català i ha acabat a El Punt. Però per a veure els exemples de “liberals”  (”progres”) en activitat, llegiu los comentaris a Menéame.

Com diem, estos liberals i opinadors del Bunker desapareixen. Cap d’ells parle de l’opressió lingüística del Govern Aragonès. Però en el fons tot és lògic. Que ja se sap. De liberals no tenen ni el nom.

L’opressió de la llei catalana no és com la llibertat lingüística aragonesa « Xarxes socials i llengües.