Encara que alguns desentesos no ho sàpiguen, o no ho vulguen saber, Alcanyís és una de les poblacions aragoneses on viu i tragina més gent que parle català. Centenars de famílies que a més del castellà parlen i viuen emprant la seua llengua pròpia: gent del Matarranya, Mesquí i Bergantes, als que hauríem d’afegir el grup important dels originaris de la part de Morella i pobles de les comarques catalanes veïnes.
Perquè la situació d’Alcanyís respecte el que diu la nova Llei de Llengües sobre les zones de transició-recepció d’aragonesos en llengua pròpia, és tan antiga com la formació de la pròpia ciutat al segle XII. I ha estat sempre tan normal i intens el tràfec i contacte entre els que sols parlaven castellà i els que arribaven de per amunt, que mai hi ha hagut problemes derivats de parlar diferent. Les dos columnes en català que porte des de fa anys La Comarca és una bona prova d’eixa integració als temps actuals, per lo que el setmanari ha resultat ser pioner i un model per tota la premsa escrita aragonesa que, a no tardar, acabarà tenint seccions fixes en català i aragonès.
Per això i moltes altres raons, resulta patètic i vergonyós l’escàndol que han muntat PP i PAR, i el sainet tragicòmic de les Corts dels raders dies, protagonitzat per dos diputats del Baix Aragó que no parlen ni entenen la nostra llengua, ni coneixen la situació i la rica diversitat cultural que tenim. Fa quaranta anys que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals. Fent escrits preservant les formes de cada poble… i ara venen els tramposos i crispadors de la política i mos acusen de voler matar les modalitats locals de la nostra llengua. S’han passat de rosca. Què fort!
Bons Nadals i Any Nou // Felices Navidades y Año Nuevo