Categories: Matarranya

C. Terès: De camins i de pollastres

Ja sé que em faig pesat. Cada any, per estes dates, m’entesto en parlar del bonic que és lo ball del Poll de Torredarques, del bé que mos ho passem i que si gira i que si tomba. Però què voleu que hi faça, als pobles s’hi fa un puial de coses que costen un gran esforç i que no sempre sabem apreciar. La vida als pobles és açò, no només carreteres, connexió a Internet, granges, collites i cases restaurades. La vida ens agrada viure-la perquè hi ha lo Franja Rock i el FesTA, les marxes senderistes, la festa Major, les trobades de gaiters, puntaires o poetes; els mercats medievals, lo teatre, les xerrades i conferències… I les fires, i els berenars i les vies d’escalada. I darrere de tot açò hi ha tanta gent —que és poca però fa molt— que treballa amb il·lusió per a oferir-nos a propis i estranys vivències engrescadores. Vivències, vida, alegria.

Per açò és emocionant de comprovar com a una vila remenuda han estat capaços de recuperar i tirar avant una tradició que ja s’havia perdut. I enguany hem fet vint anys de la represa. Vint anys! Per celebrar-ho, ens vam ajuntar amb los mont-rogins i vam resseguir los camins que uneixen les dues viles, vam dinar a la plaça i, finalment, persones vingudes d’arreu van ballar o van animar els que ballaven amb el propòsit d’endur-se el gall. Mos vam vestir una mica com la gent d’abans amb la intenció d’honorar-ne memòria. En acabat, vam ‘buretejar’ amb la música de la Rondalla dels Ports. La nit la van prendre les cançons de Jorge ‘Kapi’ Pérez, dels Azero, i la van allargassar les discjòqueis locals fins vés a saber quan (jo ja dormia).

Jo vaig clausurar la meua festa al balcó de casa, de cara al barranc, amb un ‘bonanit’ cordial per a totes les criatures de la foscor —les que canten, les que udolen i sobretot les que callen.

De la jornada em va quedar l’olor dels pins, els còdols de la Rambla, les converses amb ma filla. I l’alegria del ball, la gràcia dels músics, l’escalfor dels amics i les ganes de fer-ho millor l’any que ve.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 135, novembre 2017

 

 

(fotos ©Carles Terès 2017)

Source: De camins i de pollastres

admin

Recent Posts

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya 27/4/2024

Programa del MAGAZIN del dissabte 27 d’abril de 2024 LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6…

4 dies ago

La Comarca del Matarraña anticipa dos meses el dispositivo contra incendios y asume los costes

Source: La Comarca del Matarraña anticipa dos meses el dispositivo contra incendios y asume los…

4 dies ago

Valjunquera acoge el XII ‘Quedaran les paraules’ más premiado para ensalzar el talento local

Source: Valjunquera acoge el XII ‘Quedaran les paraules’ más premiado para ensalzar el talento local

4 dies ago

Sobre els orígens del Monestir de Benifassà » Temps de Franja

Source: Sobre els orígens del Monestir de Benifassà » Temps de Franja

4 dies ago

Terrorisme a la carta | Lo Cresol – J. M. Gràcia

En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen…

4 dies ago

La nosa o la por | Lo cresol  – María Dolores Gimeno

Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en…

4 dies ago