Pujol recorda que en l’incendi de Nonasp l’any 1994, on també van morir 4 bombers, va dimitir la consellera

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol,  ha volgut recordar aquest dimarts que en l’incendi de Nonasp (Matarranya, a la Franja de Ponent) l’any 1994, on van morir 4 bombers, l’oposició es va acarnissar amb el seu govern.

“Es van dir coses miserables” i per aquestes coses que es van dir, la consellera de Governació d’aleshores, Maria Eugènia Cuenca, “que no tenia cap culpa, va dimitir”, ha assegurat Pujol.

L’expresident de la Generalitat ha fet aquestes declaracions en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, en referència a l’informe erroni sobre les causes de l’incendi d’Horta de Sant Joan, difós per la conselleria de Medi Ambient, i en el qual 5 bombers van perdre la vida.

“No demanaré si Francesc Baltasar ha de dimitir o no. No em correspon. Però s’ha de reflexionar. Encara estic indignat per les coses que vaig haver de sentir fa 15 anys. Reclamo un punt d’ètica a la política. Aquells quatre morts no els podré oblidar mai”, ha sentenciat Pujol.

Dit això, però, ha volgut matisar que no va ser precisament ICV qui més es va acarnissar amb l’acció de govern durant l’incendi de Nonasp: “No ho dic per en Baltasar”.

L’expresident ha remarcat que l’oposició ha de fer d’oposició, però amb dignitat, respecte i correcció, actitud que no es va tenir amb el govern de CiU llavors, ha dit.

En aquest punt, s’ha mostrat convençut que la federació no tindrà ara el paper que llavors va tenir l’oposició, i reclamarà les explicacions que hagi de reclamar, però “no ho farà d’aquesta manera èticament impresentable”.

En qualsevol cas, ha recordat que CiU va dir des del primer moment que no acabava de veure clar el que li deia el govern pel que fa a l’incendi d’Horta de Sant Joan.

Menyspreu cap a Catalunya
Per altra banda, l’expresident ha reflexionat sobre l’estat de les relacions entre Catalunya i Espanya i ha considerat que en aquests moments a Madrid “hi ha menyspreu cap a Catalunya, però els que saben que no es pot jugar amb això, també saben que alguna cosa no s’ha fet bé”.

Així, al seu entendre, “la política catalanista ha pretès fer una afirmació de Catalunya amb perspectiva pròpia, amb la garantia que no serem atacats, i per altra banda, creient que això era possible en una Espanya democràtica i en col·laboració perquè l’Estat tiri endavant i vagi amunt. Vam jugar aquesta carta i això no ha funcionat”.

En aquest sentit, ha dit que si es treu la faramalla, “els valors bàsics de la mentalitat espanyola cap a Catalunya són els de sempre”.

Per Pujol, el camí per fer les coses bé passa per “ser més seriosos i més austers”. “A Catalunya -ha argumentat- anem justos de diners, de poder polític i de comprensió, i estem sotmesos a molta pressió. Per tant, si no administrem bé tots els nostres recursos, fins i tot el de la confiança en nosaltres mateixos, sense fatxenderia i amb modèstia, no avançarem”.