Vivim als temps de Youtube, facebook, twiter, entre tans d´altres, vivim al segle de les reds socials y hem canviat absolutament la forma que tenin de comunicarmos. Natres los fills de la EGB, hem sigut los que hem experimentat de primera mà este canvi brutal al mòn de les tecnologies. Encara recordo quan vaig tindre el meu primer telefon móvil, va coincidir en los meus 18 anys. Vaig marxar de casa a treballar fora del poble i més tard a estudiar a la universitat. Ere una forma increible de poder estar comunicat en tot allò que deixava atras, llavors encara no tenía internet, pero a la universitat ja hi havien pcs on poderse conectar. Eren los temps de Terra y dels CDs, mare meua com pasen los anys.
De menuts ja hi havien walkie talkies, que funcionaven realment mal, llavors ens pensavem que alló ere el “no va a más”. Quins temps aquells de tardes de Musculman y bola de Drac, quan després de les noticies del cap de setmana ficaven dibuixos a la tele. No com ara que hi ha dibuixos tot lo día a canals monotemátics per als més menuts. Y quan no están embobats a la tele, agafen lo móvil s´enganxen al youtube i a les apps com si no hi hagues res més.
Es normal, si als grans mos fa gracia als sagals encara més, com a essers humans vivim les corrents de cada temps. Ara anem camí cap a la robótica, drons, videovigilància, estem a la era del gran germà, tot allò que fem es controlat, saben a cada moment el que busquem, lo que volem comprar, fins i tot quan mo la casquem… com die un home del APM: “el ordenador lo sabe todo”.
Aquesta setmana ha mort Stephen Hawking, un home realment brillant, qui abans de morir ja va dir que no tenie massa clar el futur de la terra i de la humanitat. Jo coincidixco en ell, no ho tinc gens clar.
Potser arribo el día en que ens alliberem de tot açó, o que finalment el robots s´apoderon del mòn. Vivim a merced del gran capital, uns viuen molt bé i uns altres realment mal. Ja ningú mate per a menjar, si algú mate és únicament per vici, pa lo demés están los supermercats.
Elaborem els productes per a que no pareguen que venen del món animal, ho carreguem tot de conservants, aditius i atres venenos que només mos fan mal.
Ja ningún caçe esquirols, ni tampoc merles, ni conills, ni llebres, i ja ni tampoc dixen matar lo gorrino pals nadals. Tot té que pasar per sanitat. Carreguem la compra semanals de plàstics i etiquetes, fins a quin punt hem arribat. Només fem que produir merda, desperdician menjar, alguns pasen gana a rreu del món i natres ens creiem privilegiats, sense adonarnos que anem camí a la tercer esclavitut mundial.
De menuts ja hi havien walkie talkies, que funcionaven realment mal, llavors ens pensavem que alló ere el “no va a más”. Quins temps aquells de tardes de Musculman y bola de Drac, quan després de les noticies del cap de setmana ficaven dibuixos a la tele. No com ara que hi ha dibuixos tot lo día a canals monotemátics per als més menuts. Y quan no están embobats a la tele, agafen lo móvil s´enganxen al youtube i a les apps com si no hi hagues res més.
Es normal, si als grans mos fa gracia als sagals encara més, com a essers humans vivim les corrents de cada temps. Ara anem camí cap a la robótica, drons, videovigilància, estem a la era del gran germà, tot allò que fem es controlat, saben a cada moment el que busquem, lo que volem comprar, fins i tot quan mo la casquem… com die un home del APM: “el ordenador lo sabe todo”.
Aquesta setmana ha mort Stephen Hawking, un home realment brillant, qui abans de morir ja va dir que no tenie massa clar el futur de la terra i de la humanitat. Jo coincidixco en ell, no ho tinc gens clar.
Potser arribo el día en que ens alliberem de tot açó, o que finalment el robots s´apoderon del mòn. Vivim a merced del gran capital, uns viuen molt bé i uns altres realment mal. Ja ningú mate per a menjar, si algú mate és únicament per vici, pa lo demés están los supermercats.
Elaborem els productes per a que no pareguen que venen del món animal, ho carreguem tot de conservants, aditius i atres venenos que només mos fan mal.
Ja ningún caçe esquirols, ni tampoc merles, ni conills, ni llebres, i ja ni tampoc dixen matar lo gorrino pals nadals. Tot té que pasar per sanitat. Carreguem la compra semanals de plàstics i etiquetes, fins a quin punt hem arribat. Només fem que produir merda, desperdician menjar, alguns pasen gana a rreu del món i natres ens creiem privilegiats, sense adonarnos que anem camí a la tercer esclavitut mundial.