Tomàs Bosque
Si els governants actuals de Fórnols creuen que es pot renegar dels raders 800 anys de la història del poble sense que eixa pretensió, tant absurda com impossible, tingue algunes conseqüències poc favorables per a ells, van apanyats. Em primer lloc, per la impossibilitat d’esborrar de la memòria de molta gent tots els significats i emocions que remouen els noms de Fórnols i Mare de Déu de Montserrate, dits i escrits així en català d’Aragó, la llengua de fundació dels nostres pobles pels voltants de l’any 1200. I en segon lloc, perquè enmig de la unanimitat que es respira tant dins com fora del Matarranya, al respecte de salvar la nostra llengua de la seua desaparició, ningú ha d’entendre ni ajudar als pocs ajuntaments rebels que ara es neguen a complir la Llei Aragonesa de Patrimoni Cultural, aprovada precisament el 1993 per un govern PP-PAR. La Comarca del Matarranya haurie de dir alguna cosa sobre això.
No estaria millor, ara que hi ha més diners als ajuntaments, que als pobles més descuidats en matèria de recuperació de la memòria, en tots los sentits, es promogueren o completaren estudis històrics, dels costums, tradicions musicals, religiositat popular, toponímia, flora i fauna… en ve de pensar en liquidar capítols sencers de la història dels nostres pobles?
Pensant en la barbaritat que poden fer els que no suporten els noms històrics d’esta part de l’Aragó, recordo les visites que vam fer per diferents llocs del Mesquí i Matarranya, el Nadal de l’any 93, replegant cançons tradicionals. A Fórnols ens van atendre Margarita Cases Bel i les seues mare i tia, Petra Bel Conchello i Victòria Bel Conchello. Revisant la gravació d’aquella tarde freda d’hivern, hem tornat a escoltar les veus dolces de les tres cantores, entonant els goigs de la Mare de Déu i l’Aurora de Sant Blas, patró de la vila; i també la vehemència de les seves paraules defensant el nom antic “Mare de Déu de Montserrate”, perquè els dels pobles veïns pujàvem allí de romeria el dia de Santa Mònica.