// Patrici Barquín
La meua mare era com la Sherezade. No, no estic dient que ella, la mare, anés per casa coberta de vels de seda i fent una interminable dansa del ventre, cosa que, d’altra banda, hauria donat a la meua infantesa un embolcall de “realisme fantàstic” al més pur estil de Gabriel García Márquez. A part de que lo de la dansa del ventre era més propi de la Matahari que no de la Sherezade, però no ens perdem en imatges que no es corresponen en la de la meua mare i ja miraré d’estirar del fil de la comparació més endavant. Continuar llegint… La Sheremare » Temps de Franja
Programa del MAGAZIN del dissabte 27 d’abril de 2024 LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6…
Source: La Comarca del Matarraña anticipa dos meses el dispositivo contra incendios y asume los…
Source: Valjunquera acoge el XII ‘Quedaran les paraules’ más premiado para ensalzar el talento local
Source: Sobre els orígens del Monestir de Benifassà » Temps de Franja
En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen…
Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en…