L’adolescència és una etapa de la vida que tots ham volgut superar ràpidament. Per tal causa, amb l’ànsia d’arribar a grans, els adolescents ham tractat sempre d’imitar en tot als adults. A mi també m’agradave fer-me l’home fumant-me un cigarret i intentant empassar-me el fum. Los meus primers contactes amb lo tabac van ser en la protectora soledat dels corrals de casa, primerament amb algun Celtas furtat sigil•losament del paquet de mon pare i després amb lo Rex, que ja ere emboquillat. Més endavant, en una ocasió, vaig poder gustar un cigarret ros de la marca Bisonte i allò em va parèixer el súmmum del plaer. Però es coneix que algú em deurie vigilar perqué, un dia, a l’edat de dotze anys, en una sobretaula, ma mare em va preguntar obertament si m’agradave fumar. Sense esperar resposta va continuar dient que em tenie guardat un gran cigarro i que, si me’l volia fumar, me’l donarie per a les festes majors. I només em va ficar una condició: que me l’hauria de fumar d’una sola tirada. Ignorant de mí, ho vaig acceptar sense pensar-m’ho. I el dia de la Mare de Déu d’Agost, després de dinar, amb tota la família reunida a la taula i expectant, ma mare, complint la promesa, me’l va donar. I fins i tot em va ajudar a encendre’l. De primer em va parèixer molt bo i, content com un gínjol, vaig començar a fer grans piparrades. Fins que, en un determinat moment, després d’estar-me una bona estona xuplant, tot em va començar a donar voltes i em van vindre uns retortillons de panxa molt forts que van desembocar en un mal de cap horrorós i en una gran vomitera. Em van pujar a una sala del pis de dalt i allí em vaig estar totes les festes gitat sobre un matalap i dormint la borratxera entre suors, al•lucinacions, tremolors i vòmits. Segur que els meus pares van estar molt preocupats pensant que potser n’havien fet una mica massa, però el cert és que la medicina que em van subministrar va ser molt efectiva.