Aragó i Catalunya
Crec que no és cert que Catalunya mira per sobre l’espatlla l’Aragó, si per Catalunya s’entén les ciutadanes i els ciutadans del nostre país. Ans al contrari: crec que hi ha un corrent generalitzat de simpatia, i el fet que els aragonesos que viuen i treballen a Catalunya ho hagin fet contribuint a fer progressar el nostre país des d’una profunda integració ajuda encara més aquesta realitat.
En canvi, sí que és cert que els governants catalans han comès algun error important respecte a l’Aragó, com també, val a dir-ho, ho han fet governants aragonesos envers Catalunya, a la qual s’agafen com a leitmotiv permanent per obtenir vots a l’Aragó, mentre que aquí ningú utilitza l’Aragó per treure vots a Catalunya. Però, hi insisteixo, aquí hem comès errors. I l’últim és de l’alçada d’un campanar. La proposta de l’alcalde Hereu de fer els JJOO d’Hivern a Barcelona, competint amb la candidatura de Saragssa-Jaca és realment trepitjar l’ull de poll dels nostres veïns. Hereu, com diu Iglesias, té tot el dret a fer-ho, però l’afany electoralista de la seva proposta no hauria d’estar per damunt de la lleialtat a les relacions amb l’Aragó, i en canvi ha estat així.
Després, hi ha tot el contenciós dels béns eclesiàstics de la Franja, on tampoc hem estat capaços de trobar una proposta de conciliés i no confrontés els interessos d’uns i altres. Aquí, fins i tot quan nosaltres governàvem, hauríem d’haver fet el que Marcelino Iglesias proposava, i és fer un Museu amb una doble seu, una a Lleida i una altra a un poble de la Franja, ja fos Fraga o Tamarit, per exemple.
Pel bé de tots plegats, convé que reconduïm les relacions entre ambdues administracions. No fer-ho seria negatiu per a tots.