Modalitats lingüístiques d’Aragó « Lo finestró del Gràcia

Ha arribat el moment de treu-li tot el profit possible a la Llei de Llengües. Hem fet paleses les seues mancances abans de la seua aprovació i després, però ara  hauríem d’encetar una nova etapa: el que abans era un got mig buit, ara és un got mig ple, al menys així ho vull veure. Per començar no hauríem de perdre un segon més en demostrar, als qui ho neguen, que tant el català com l’aragonès són llengües pròpies  d’Aragó. Ja han parlat prou els filòlegs, els lingüistes, els escriptors, en síntesi, la raó i la ciència. Ara qui parla és la llei, per tant els negativistes i segregadors, que confonen política i llengua, tenen un greu problema, només ells, no nosaltres. Hauríem de recondir les raons científiques i etzibar-los sense preàmbuls: ho diu la llei, i les lleis s’han de complir, vostre és el problema.

Crec que ells mateixos s’hi estan assabentant del problema. Recentment les intervencions del PAR i del PP i afins, van dirigides cap a la defensa (diuen ells) del patrimoni lingüístic d’Aragó, i no tant en contra de la denominació, on la llei és prou explícita. Només els queda la fingida defensa de les modalitats lingüístiques, i a aquest punt volia arribar jo. Bé, també faran el que calgui, ficant tots el pals que puguin a les rodes, per entorpir i endarrerir l’aplicació de la llei.

Algú em pot dir alguna cosa, per minsa que sigui, d’allò que hagin fet el PP, el PAR i afins, envers la protecció de les modalitats lingüístiques? Algú em pot dir quins són els seus plans de respecte i protecció per al futur? És més, algú em pot dir el que saben ells de tot això? La gran majoria d’ells només saben castellà, i ben poca cosa han fet per defensar les modalitats lingüístiques del castellà, ben ric abans i tan estàndard avui. A què ve aquesta febrer protectora i defensora de les modalitats lingüístiques de les zones de parla catalana i aragonesa? Ells, que reclamen al Govern quines seran les despeses de l’aplicació de la Llei de Llengües, on tenen els números dels costos de la protecció que proposen?  No els hi negaré la seua capacitat per fer números, però del seu saber i voluntat de protecció de les llengües rien de rien. Fum, fum, fum!

Els que han treballat o volen treballar aquests temes, i més concretament “lo català d’Aragó” amb les seues modalitats, així com la literatura popular, ja saben on s’han de proveir de la informació: als treballs editats per les associacions culturals i instituts d’estudis de la Franja —que sempre han defensat el seu català— i als seus experts individualment, sense oblidar els grans diccionaris i els experts i institucions d’altres contrades de parla catalana.

José Miguel Gràcia