Des que va fer fortuna això de l’Espanya buida -una frase molt evocadora i un llibre molt decebedor- pareix que parlar de despoblació rural s’ha convertit en una moda. En el seu nom es fan i es desfan llibres, congressos, càtedres, organismes, programes, estudis, campanyes… que sovint es tradueixen en un garbuix de xerrameca, tòpics, corbates i powerpoints, arrebossats amb la pols que queda quan els cotxes desapareixen en direcció a la capital, de la província, de l’autonomia o aquella que, des del centre, tot ho fagocita, talment un forat negre.