Lo tió Maties | Contalles de Fórnols

LA SARDINETA

Jo tindria uns nou anys i un dia ma mare me va enviar a comprar sardineta a casa del tió Maties i la tià Ramona (la seua dona).

—Pedro, agarra diners i marxa volant a comprar sardineta a casa del tió Maties, que si no s’acabarà. Quan arribos, crida a la tià Ramona des de l’entrada i baixarà a atendre’t —me va dir ma mare, mentres pelave unes pataques per a ficar-les al topí del cocido.

Vaig agarrar un duro i un cabasset d’anar a comprar i me’n vaig anar a escape cap a la plaça. Mentres caminava pel carrer de Baix, anava infundat repetint mentalment lo nom de la tià Ramona per a que no me s’olvidare pel camí. La tià Vicenta de Borràs me va veure passar i me va dir:

—Pedro! Vas a comprar sardineta?

—Sí —li vaig contestar tot estranyat—. Com ho ha endevinat?

—Perquè anaves repetint en veu baixa: “tià Ramona, tià Ramona”. Ja fas com ton pare, que parleu sols quan aneu cavilosos —me va dir enrient-se una mica de que pensara en veu alta sense acatar-me’n.