Hèctor Moret, nou acadèmic numerari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua » Temps de Franja

El mequinensà, que quedarà adscrit a l’Institut Aragonès del Català, és el setzè acadèmic numerari d’aquesta corporació

// Redacció

El proppassat vint-i-dos de juny es va celebrar una sessió extraordinària monogràfica del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, en què es va dur a terme la votació per a la provisió d’una vacant a l’àmbit lingüístic del català d’Aragó.

Els acadèmics i les acadèmiques numeraris havien disposat prèviament d’un termini d’un mes per presentar candidatures, que havien d’estar avalades per, almenys, una tercera part dels membres del Ple. Després de la votació secreta corresponent, el filòleg i escriptor Hèctor B. Moret Coso va ser elegit per unanimitat nou acadèmic numerari de la corporació. L’escriptor mequinensà s’unirà així, a la propera reunió del Ple de l’Acadèmia, als quinze acadèmics que van ser nomenats pel Decret 122/2021, de 29 de juliol, del Govern d’Aragó. A més, serà el setè membre numerari de l’Institut Aragonès del Català, que amb aquest nomenament arriba al nombre mínim de components que estableixen els estatuts de l’Acadèmia.

Perfil d’Hèctor Moret

Hèctor Moret (Mequinensa, 1958) és filòleg i treballa com a professor d’educació secundària. És poeta, assagista, narrador, crític literari i investigador i historiador de la llengua i la literatura catalanes. És un dels millors coneixedors de la literatura aragonesa en llengua catalana i ha realitzat una tasca enorme de recerca i difusió de la cultura i la llengua del poble i, en general, de tot l’Aragó catalanòfon.

És autor dels poemaris Pentagrama (1987), Joc de daus (1988), Ròssecs (1992), Al cul del sac trobarem les porgueres (1993), Antídots (1996), Temps pervers (1999), Camp clos/Campo cercado (2006), Dat pel sac (2020) i de l’antologia lírica In nuce (2004). Entre els estudis sobre la llengua i literatura catalanes a Aragó destaquen Sobre la llengua de Mequinensa (1994), Estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995) —amb Josep Galan —, Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí (1996) —amb Màrio Sasot— o Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó (1998). Ha publicat més de cent articles, comunicacions i col·laboracions a revistes especialitzades, actes de congressos, etc. Ha dirigit diverses antologies d’autors de l’Aragó catalanòfon: Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles i Quaderns del Cingle, i ha estat implicat a les recopilacions de literatura popular Lo Molinar, literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa i Bllat Colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça.

Com a columnista, sol utilitzar el pseudònim Esteve Betrià, i com a redactor, el de Berenguer de Mussots. També ha publicat contes i narracions amb el pseudònim Marc Cornell.

Què és l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua?

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va ser creada per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, més coneguda com a «Llei de Llengües d’Aragó», i es regeix pels Estatuts aprovats al Decret 56/2018 del Govern d’Aragó. És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per garantir-ne l’objectivitat i la independència.

Quines funcions té l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua?

A l’Acadèmia li competeix l’establiment o l’adaptació de les normes d’ús correcte de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, descriure’n les normes gramaticals i inventariar-ne el lèxic. Com indica la Llei 3/1999, del Patrimoni Cultural Aragonès, aquestes llengües són aragonès i català d’Aragó, amb les seves varietats dialectals. Altres funcions són vetllar pels drets lingüístics dels parlants, col·laborar en la formació del professorat o assessorar els poders públics i institucions tant sobre l’ús correcte de les llengües pròpies com sobre la promoció social d’aquestes.

Contacte: info@academiaaragonesadelalengua.org