(Publicat a La Comarca el 27 de gener del 2023)
Fa uns dies, vaig veure a les notícies un reportatge que parlave del ChatGPT, un sistema de xat basat en el model de llenguatge per intel·ligència artificial GPT-3. Es tracte d»un model amb més de 175 milions de paràmetres que ha estat entrenat en grans quantitats de text per fer funcions relacionades amb lo llenguatge. És capaç de donar respostes coherents, ben argumentades i amb sentit a les preguntes que se li han formulat, així com també, donant-li unes premisses bastant senzilles, pot generar textos, escriure poemes i resoldre operacions matemàtiques, entre altres coses.
Molts estudiants ja s’han començat a refregar les mans perquè lo de copiar o mirar d’estalviar-se faena per allà on se pot, crec que tots ho ham intentat fer. Si bé anys enrere alguns s’havien de conformar buscant i rebuscat de forma generalitzada per internet, esperant trobar un llibre de solucions o un treball mig fet a webs com «El Rincón del Vago», pareix ser que tot això s»ha acabat. Al ja citat reportatge, entrevistaven a diferents universitaris, demanant-los la seua opinió al respecte. Alguns d’ells no tenien inconvenient en admetre —amb un bon grau de felicitat— que l»havien fet servir i, a més, ressaltaven la seua eficàcia, qualificant-lo d»increïble. En canvi, altres estudiants se posicionaven en contra defensant que és un autoengany.
Tot i que és una web de pagament, ChatGPT s»ha afegit a l’estratègia de tantes altres aplicacions i ha tret una versió gratuïta limitada. Esta democratització d’accés ha fet que en el món docent s’haigo obert un nou debat sobre com esta aplicació pot afectar als mecanismes d’avaluació de l’aprenentatge que es venien aplicant. La intel·ligència artificial va arribant de forma progressiva per instal·lar-se en tots els àmbits de la nostra vida. ChatGPT és sol un exemple dels molts que vindran. Tot lo que és nou és desconegut, i per això és important buscar fórmules d’aplicació que resulton positives a totes les parts.
Estela Rius