// Lluís Rajadell

Poeta emocionant i proper, narrador irònic i captivador, autor teatral eficaç, assagista precís, polivalent i meticulós, dibuixant, activista cultural i no sé quantes coses més. Totes estes capacitats se li poden atribuir merescudament a l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte, aprofitant el 35 aniversari de la seua desaparició. Llàstima. Quantes aportacions més a la nostra cultura, la del Matarranya, haguere pogut donar si no haguera mort massa prompte!

Però tractar amb Desideri va deixar entre els que el vam conèixer una petjada que va més enllà de la seua obra. Era un seductor que parlava amb tothom —fins i tot aquells que tenien idees totalment oposades a les seues— i l’atreia al seu terreny, guanyant-se’l sense que se n’adonara. La conversa amb l’enyorat intel·lectual pena-rogí portava, indefectiblement, a donar-li la raó sense sentir-se derrotat ni manipulat, per convenciment, perquè la seua argumentació era irrefutable, perquè, sense voler, l’interlocutor passava d’oponent recelós i malcarat a deixeble agraït i entregat.

No li calia insistir gaire. Amb una conversa assossegada —no el vaig veure mai aixecar la veu— convertia al carlista ultraconservador en col·lega defensor de la cultura autòctona i a la radical opositora a la normalització lingüística en una cultivadora entusiasta de la llengua del país. I així queien un rere l’altre dins de la seua xarxa, còmoda, acollidora i imperceptible.

Així era Desideri Lombarte, un seductor, un líder.

*Publicat a La Comarca, 5 d’abril de 2024