2010, P.109 http://www.serrador.cat/
http://www.pamsa.cat/
Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La
llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis
Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta
mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista,
format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb
llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre
el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història,
activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens
ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada
científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la
morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de
Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la
palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el
prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor,
més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que
afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de
dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis
i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca
literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la
pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es
tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un
racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del
vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules
que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar»
(il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om),
«arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida»
(foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú),
«calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una
ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al
cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua
d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda),
«entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent
d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis),
«gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del
bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa»
(guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a
portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa),
«rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput»
(mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis),
«serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell),
«tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o
sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca),
etc.
Fa 35 anys se va complir el que Desideri Lombarte havie escrit: «No faré anar…
Programa del MAGAZIN del dissabte 27 d’abril de 2024 LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6…
Source: La Comarca del Matarraña anticipa dos meses el dispositivo contra incendios y asume los…
Source: Valjunquera acoge el XII ‘Quedaran les paraules’ más premiado para ensalzar el talento local
Source: Sobre els orígens del Monestir de Benifassà » Temps de Franja
En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen…